Despoblat, dit també Aspremont.
(Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera)
Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis.
Despoblat, al sud del terme, a l’esquerra del Segre. Sembla que desaparegué durant la guerra del comte Mateu I de Foix contra Joan I el Caçador el 1396.
Antiga quadra, a l’antic terme de Fontllonga, dins la parròquia de Figuerola de Meià.
L’església de Sant Joan de Corniola és aturonada a 750 m alt.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
Poble. Fins al 1970 era del terme de Fontllonga. Situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sector meridional de l’antic terme.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga.
(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai) Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Poble (801 m alt), situat al vessant occidental de la Cabeçola (801 m alt), damunt el pantà de Camarasa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué al marquesat de Camarasa.
Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit a l’actual. El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Poble (770 m alt), als vessants occidentals de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Era de la jurisdicció del priorat de Meia.
Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa.
Dades dels Països Catalans 