Arxiu d'etiquetes: Maresme

Torrentbó

(Arenys de Munt, Maresme)

Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.

Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

la Tordera

Tordera, la

(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)

Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.

Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.

Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.

L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.

El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.

Titus, banys d’en

(Arenys de Mar, Maresme)

(o termes de Caldetes)  Balneari, tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.

Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39ºC.

L’establiment balneari (actualment hotel) fou bastit durant el primer quart del segle XIX.

Sinera

(Catalunya, 1946)

Mite literari, creat per Salvador Espriu, a partir del seu llibre Cementiri de Sinera (1946).

Amaga la lectura (invertida) d’Arenys (de Mar), el món de la qual presenta subjectivament sublimat.

Sellecs, turó de

(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o de Céllecs)  Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.

És coronat per les restes d’un poblat ibèric.

Santa Margarida del Viver

(Cabrera de Mar, Maresme)

Antiga església, vora la costa.

És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l’actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec.

Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.

Santa Florentina, castell de

(Canet de Mar, Maresme)

Nom donat a l’antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement.

Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900.

El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S’hi conserva una notable col·lecció d’art antic.

Sant Simó

(Mataró, Maresme)

Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix).

Construït el segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951.

Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent.

Procedeix dels ex-vots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró.

Sant Pere de Riu

(Tordera, Maresme)

Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda.

El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial (Sant Pere).

Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà.

Sant Mateu, serra de

(Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.

S’estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m).

Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada.

Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).