Arxiu d'etiquetes: Maresme

Erola, l’

(Tordera, Maresme)

Santuari (Mare de Déu de l’Erola), dins el massís del Montnegre, prop d’Hortsavinyà.

Edificat el segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936.

Clarà

(Argentona, Maresme)

Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.

Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.

Ciutat Jardí, la

(Mataró, Maresme)

Barri residencial de la ciutat, al nord-est del nucli urbà, dins la zona d’expansió de l’Eixample, format per torres.

Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis Laietana, segons un projecte del 1924.

Bordoi, coll de can

(Maresme / Vallès Oriental)

Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques.

Obre pas entre les rieres de Mogent i d’Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars a Dosrius.

Barcelona, Àrea Metropolitana de

(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)

(AMB)  Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.

És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.

Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona

Viver, baronia del

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1901 a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona).

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa.

Continua en la mateixa família.

Vallmanya

(Tordera, Maresme)

Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.

La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del segle XX.

Valldeix

(Mataró, Maresme)

Veïnat, al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).

L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília. El 1517 i el 1848 fou reedificada; des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita.

Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer.

Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix.

Vallalta del Maresme

(Maresme)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Iscle de Vallalta.

Vallalta, la

(Maresme)

Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.

El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.