Arxiu d'etiquetes: Maresme

Viver, baronia del

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1901 a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona).

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa.

Continua en la mateixa família.

Vallmanya

(Tordera, Maresme)

Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.

La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del segle XX.

Valldeix

(Mataró, Maresme)

Veïnat, al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).

L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília. El 1517 i el 1848 fou reedificada; des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita.

Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer.

Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix.

Vallalta del Maresme

(Maresme)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Iscle de Vallalta.

Vallalta, la

(Maresme)

Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.

El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.

Treià

(Argentona, Maresme)

Veïnat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins a l’any 1840.

És esmentat ja l’any 972. S’hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume.

Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga

(Catalunya, 1881 – 1919)

Companyia fundada per a explotar la concessió de la línia ferroviària de Manresa a Olvan i Berga i el perllongament (1903) fins a Guardiola.

El 1919 s’integrà, sense fusionar-s’hi, a la Companyia dels Ferrocarrils Catalans.

Tramvia de Mataró a Argentona S.A.

(Mataró, Maresme, 1926 – 9 octubre 1965)

Companyia fundada per a explotar la línia de tramvia entre Mataró i Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28 de maig de 1928.

La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica.

Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 1965.

Torrentbó

(Arenys de Munt, Maresme)

Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.

Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

la Tordera

Tordera, la

(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)

Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.

Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.

Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.

L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.

El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.