Arxiu d'etiquetes: Maresme

Poblenou, el (varis)

el Poblenou  (Figueres, Alt Empordà)  Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d’Olot.

el Poblenou  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Raval de la vila.

el Poblenou  (Manresa, Bages)  Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del segle XIX. El 1915 hi fou oberta l’església de Sant Josep.

el Poblenou  (Pineda de Mar, Maresme)  Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent.

el Poblenou  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri obrer i perifèric

Peramàs

(Mataró, Maresme)

Barri perifèric de la ciutat, sorgit a partir de l’onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys 1950.

Masnou, marquesat del

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1922 a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d’Alella.

Lurda d’Arenys

(Arenys de Munt, Maresme)

(pop: Lurdes) Capella situada en una cova artificial del veïnat de Sobirans, voltada de boscs. S’hi celebren aplecs.

És una reproducció de la cova de Masabièla (Occitània).

Jofré, turó de

(Tordera, Maresme)

Contrafort (335 m alt) oriental de la serra de Montmagre.

Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu.

Jalpí, canal de

(Tordera, Maresme)

Canal derivat de la Tordera, per l’esquerra, aigua amunt de la vila, que rega la plana al·luvial fins a Blanes.

És aprofitat per l’antic molí de Jalpí.

Galceran, turó d’en

(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.

Fontdecera, coll de

(Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.

Estrac

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)

Antiga quadra, creada el 1219 de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d’Estrac.

Erola, l’

(Tordera, Maresme)

Santuari (Mare de Déu de l’Erola), dins el massís del Montnegre, prop d’Hortsavinyà.

Edificat el segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936.