Arxiu d'etiquetes: Alt Camp

Tejedor, El

(Valls, Alt Camp, 23 maig 1871 – gener 1874)

Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà.

D’ideari internacionalista, n’era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb “La Federación”, de Barcelona.

Es publicava encara l’agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Selmella

(el Pont d’Armentera, Alt Camp)

Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l’antic castell de Selmella, que des d’Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus.

La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.

Selma

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Despoblat (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma.

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma.

Extingit l’orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu.

Modernament ha estat abandonat. En resta l’església gòtica de Sant Cristòfol.

Santes Creus

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Poble. Creat l’any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.

Ha esdevingut un nucli d’estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l’antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.

Sant Pere de Gaià

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.

Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.

Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.

Samuntà

(Alcover, Alt Camp)

Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.

El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.

Saburella

(Querol, Alt Camp)

(o Saborella) Masia i antic castell (675 m alt), a la dreta del Gaià.

Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Situat damunt la vall del torrent de Vallespinosa.

Esmentat a partir de l’any 1229, pertangué a la família Cervelló. L’església era dedicada a sant Miquel.

Roquerola, mola de la

(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)

Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.

Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.

Rodonyà, baronia de

(Rodonyà, Alt Camp, segle XV – )

Jurisdicció senyorial (1409) centrada al castell de Rodonyà. Comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.

Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà. Passà per matrimoni (1723) als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials.

Rocabruna

(Valls, Alt Camp)

Antic nom del poble de Picamoixons.