Arxiu d'etiquetes: Alt Camp

Virtuts, les

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp)

Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l’Albiol.

En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX.

El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule.

Vilardida

Deixa un comentari

(Montferri, Alt Camp)

Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli. A l’antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida.

El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l’edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.

Vallmoll, baronia de

Deixa un comentari

(Vallmoll, Alt Camp, segle XV – )

Jurisdicció senyorial comprada el segle XV per Gregori de Burguès i Safortesa. Centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles.

Pertangué als Burgués, i passà per enllaç (1441) als Mataplana, però retornà als Burgués (vers el 1502), dels quals passà per matrimoni (1556) als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors (1576), comtes de Savallà, i als Dameto (1801), marquesos de Bellpuig.

Valldossera

Deixa un comentari

(Querol, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu de Valldossera) i antiga quadra, al sector oriental del municipi, al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès), del qual és separat per la serra de Valldossera (800 m alt).

L’església, que depèn de la parròquia de Montagut, s’alça a la dreta de la riera de Valldossera, capçalera de la riera de Marmellar.

El lloc és esmentat ja l’any 992; el 1003 apareix una torre de Valldossera. El terme fou adquirit el 1167 pel monestir de Santes Creus.

Tejedor, El

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 23 maig 1871 – gener 1874)

Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà.

D’ideari internacionalista, n’era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb “La Federación”, de Barcelona.

Es publicava encara l’agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Selmella

Deixa un comentari

(el Pont d’Armentera, Alt Camp)

Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l’antic castell de Selmella, que des d’Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus.

La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.

Selma

Deixa un comentari

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Despoblat (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma.

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma.

Extingit l’orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu.

Modernament ha estat abandonat. En resta l’església gòtica de Sant Cristòfol.

Santes Creus

1 Resposta

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Poble. Creat l’any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.

Ha esdevingut un nucli d’estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l’antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.

Sant Pere de Gaià

Deixa un comentari

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.

Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.

Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.

Samuntà

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp)

Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.

El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.