Municipi i capital de la comarca: 8,11 km², 313 m alt, 38.987 hab (2016)

Situat al centre de la conca d’Òdena, a l’esquerra de l’Anoia, al nord-oest de Barcelona. El terme, poc extens, és ocupat quasi en tota la seva totalitat pel nucli urbà, que gairebé ha arraconat els conreus.

El gran motor de l’economia local és la indústria (tradicionalment tèxtil i d’adobar pells, però avui molt diversificada), que s’ha estés també als termes veïns de Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui, i ha estat la causa del gran creixement demogràfic de tota la zona, sobretot a partir del 1950. El municipi destaca també com a centre de serveis i com a mercat comarcal, amb dues fires anuals, ja que es un centre d’atracció mercantil, principalment per als productes agropecuaris comarcals.

La ciutat, a banda i banda de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida, va iniciar la seva expansió urbanística a mitjan s XVIII, coincidint amb el desenvolupament industrial. El nucli antic conserva l’aire medieval, amb la plaça Vella, porticada, i restes de les muralles. A la ciutat destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, renaixentista, l’antic convent de Sant Agustí, l’edifici de l’ajuntament, neoclàssic, el Museu de la Ciutat i Comarca (de prehistòria i història industrial) i el Museu de la Pell.

Dins el terme hi ha, a més, l’antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la i la capella romànica de Sant Jaume Sesoliveres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.

HISTÒRIA.- El nucli urbà començà a sorgir al s XI. Antigament depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, el qual en va cedir la meitat de la jurisdicció al rei Jaume I (1225), i l’any 1622 el Comú va comprar la jurisdicció que el monestir encara hi tenia. Pere el Cerimoniós li concedí diversos privilegis (1385), gràcies a un dels quals l’any 1386 la ciutat va ésser emmurallada. Ferran d’Antequera, de retorn de Perpinyà, hi morí el 2/abr/1416. La ciutat intervingué en les lluites dels catalans contra Joan II i lluità també contra Felip IV en la guerra dels Segadors. Durant la guerra de Successió va defensar la causa austríaca contra la dels Borbons i en la guerra del Francès, el jun/1808 s’hi alçà, derrotà els francesos al Bruc i obligà el general Schwartz a retornar a Barcelona. Ocupada pels carlins durant la tercera guerra carlina, el 1879 li fou concedit el títol de ciutat. Fou un centre important del moviment obrer i tingué gran prosperitat econòmica durant la I Guerra Mundial.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de la Pell – Ràdio – Club Atlètic – Moixiganguers (castellers)