(Perpinyà, 1362 – Barcelona, 1367)
Quart dels infants nats de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília.
Alfons d’Aragó i de Sicília
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)
Jaume IV de Mallorca
(Perpinyà, 24 agost 1338 – Sòria, Castella, 16 febrer 1375)
“el Pretendent” Rei de Mallorca i de Nàpols. Fill de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Participà en la batalla de Llucmajor, en la qual morí el seu pare i ell fou fet presoner del seu oncle Pere III el Cerimoniós (1349); tancat al castell de Xàtiva, el 1358 fou traslladat al Castell Nou de Barcelona.
El 1362 aconseguí d’escapar-se i es refugià a Nàpols, on va contraure matrimoni amb Joana I de Nàpols. Féu la guerra a Pere el Cerimoniós, comptant amb l’aliança i la protecció dels reis de Castella.
Envaí el Rosselló (1374) i penetrà en el Principat fins a les portes de Barcelona, però fou obligat a retirar-se a Aragó i Castella.
Hortafà i de Cruïlles, Pere d’
(Perpinyà, vers 1398 – Rosselló, abans 1475)
Cavaller. Fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Ortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d’Alfons IV el Magnànim la castellania d’Òpol i acompanyà el rei en l’expedició a Nàpols (1425).
Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l’exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II el Sense Fe li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.
Fou el pare de Caterina i de Pere d’Hortafà i de Saportella.
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Ferran de Mallorca i de Foix
(Perpinyà, vers 1278 – Morea, Grècia, 5 juliol 1316)
(o Ferran de Morea) Infant de Mallorca. Tercer fill baró de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. En 1304-05, amb fra Bernat Deliciós i d’altres, preparà un pla per unir tots els elements antifrancesos i independentistes del Llenguadoc i lluitar contra el domini francès. Jaume II de Mallorca descobrí i executà la majoria dels confabulats.
Ferran marxà de la cort de Perpinyà i passà a la del seu cosí Jaume II de Catalunya i d’aquí a Sicília, on acordà amb Frederic II (pacte de Milzzo) d’anar a Orient com a lloctinent reial i cap suprem de la Gran Companyia Catalana.
El 1307 era a Gal·lípoli, on fou ben rebut per tots els caps de la Companyia, amb l’excepció del més important, Bernat de Rocafort, que el va reconèixer com a senyor únic, en saber que Ferran no faltaria a la fidelitat deguda a Frederic II.
La mort de Berenguer d’Entença li impedí de mantenir l’equilibri i marxà pel seu compte amb Ramon Muntaner i un estol reduït (1307). Després d’algunes petites accions pirates fou capturat al Negrepont i el duc francès d’Atenes el tancà al castell de Saint-Omer, a Tebes.
L’any 1308 fou rescatat pel seu pare, i el 1309 ajudà Jaume II de Catalunya en l’expedició a Almeria. Lluità després al costat del seu cunyat Robert I de Nàpols (1309-11) i del seu cosí Frederic III, que li atorgà en feu Catània.
L’any 1314 es casà a Messina amb Isabel de Sabran, que aportà al fill d’ambdós, Jaume (futur Jaume III de Mallorca), drets sobre el principat de Morea. Per defensar-los, Ferran s’emparà el territori el 1315, en el que fou un nou intent català d’apoderar-se de Grècia.
Acorralat per les tropes de Lluís de Borgonya, aspirant també a Morea, fou vençut a la batalla de la Manolada o de l’Esperó (1316), prop de Clarença.
Fava, Guillem
(Perpinyà, segle XIII – Tunis ?, Tunísia, vers 1307)
Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l’ocupació francesa (1285), Alfons II de Catalunya el nomenà cònsol a Tunis (1291-94).
Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya, i el 1300 novament fou cònsol a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.
Estrugós, Josep Elies
(Perpinyà, segle XVII – 1645)
Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms.
Creixell, Lluís
(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)
Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.
Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).
Commeleran, Lleó
Colomer -varis bio-
Antoni Colomer (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902) Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).
Gaspar Colomer (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900) Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.
Jaume Colomer (Grècia, segle XIV) Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.
Joan Pau Colomer (Catalunya, segle XVII) Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.
Llucià Colomer (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640) Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.
Dades dels Països Catalans 