Arxiu d'etiquetes: reis/reines Catalunya

Teresa d’Entença

(Catalunya, vers 1300 – Saragossa, Aragó, 20 octubre 1327)

Comtessa d’Urgell, vescomtessa d’Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d’Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d’Antillon i de Gombau d’Entença, reneboda d’Ermengol X d’Urgell.

Les noces amb l’infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10 de novembre de 1314. Alfons fou comte d’Urgell fins a la mort del seu pare el 1327.

La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L’any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya.

Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part.

Tanto Monta

(Catalunya-Aragó)

Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà a l’escut dels Reis Catòlics des d’abans de la conquesta de Granada, el 1492.

Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià: “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat. Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel.

L’afegitó posterior “monta tanto Isabel como Fernando” deu ésser degut a la fantasia política dels historiadors romàntics.

Sunyer I de Barcelona

(Catalunya, 890 – monestir de la Grassa, França, 15 octubre 954)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947). Fill de Guifre el Pilós i de Guinedilda.

Associat al govern dels comtats pel seu germà gran Guifre II, a la mort d’aquest va governar els tres comtats. A l’interior, per la banda de Lleida, lluità repetidament contra els musulmans i, litoral avall, dirigí també diverses expedicions en direcció a Tortosa.

Aquestes expedicions contra territoris musulmans provocaren l’engrandiment del comtat cap a la part del Penedès, continuant la Strata Francisca fins a Olèrdola (929), l’abandonament momentani de Tarragona per part dels musulmans, i la subjecció de Tortosa a un tribut.

En les lluites entre carolingis i robertians, va defensar Carles el Simple. Li guardà fidelitat sense, però, mai retre-li homenatge personal, i en la pràctica vivia al marge de l’autoritat del monarca franc.

Durant el seu govern féu erigir el monestir de Santa Cecília de Montserrat en un predi que lliurà al monjo Cesari, a instigació de la comtessa Riquilda, gran propulsora i benefactora de la casa.

L’any 947, després d’abdicar el govern als seus fills Miró i Borrell alhora, va retirar-se i es féu monjo al convent de la Grassa, on morí.

Sibil·la de Fortià

(Fortià, Alt Empordà, vers 1350 – Barcelona, 24 novembre 1406)

Reina de Catalunya-Aragó (1381-87), quarta esposa de Pere III el Cerimoniós. Filla del noble empordanès Berenguer de Fortià i vídua de l’aragonès Artal de Foces. A la mort d’Elionor de Sicília el monarca la va prendre per muller l’11 d’octubre de 1377.

La nova reina, havent-se guanyat ràpidament la voluntat de Pere III, aprofità el seu poder per afavorir els propis parents, sobretot la seva mare i el seu germà, Bernat de Fortià. Juntament amb la família, la seva classe (la petita noblesa rural empordanesa) s’emparà a poc a poc dels millors càrrecs de la cort i dels beneficis i les canongies de les esglésies.

El fenomen té els caràcters d’una petita revolució social: els petits senyors rurals, que fins en aquell moment havien tingut poca influència en el govern del país, en aliança amb l’alta menestralia ciutadana, que vol emparar-se del govern municipal, enfrontats amb el partit dels grans senyors.

Aquesta lluita social es concretà en l’anomenada guerra de l’Empordà, en què els petits senyors empordanesos, desitjosos d’alliberar-se de la jurisdicció del comte d’Empúries, s’acolliren a la protecció de Pere III; aquest ordenà “l’execució” contra el comte, comesa de la qual s’encarregà Bernat de Fortià.

Però Sibil·la també fou servida i adulada a la seva cort pels senyors de més categoria, per barons de Catalunya com Hug Folc, comte de Cardona, Hug Roger de Pallars i Joan de Prades. Per consagrar públicament la influència de Sibil·la, de la seva família i de la seva classe, el rei la féu coronar solemnement a Saragossa, el 30 de gener de 1381.

Les desavinences entre el rei i el seu hereu Joan es prolongaren, per obra de Sibil·la, fins a la mort del rei. D’altra banda, el favor reial de què gaudien els Fortià va acabar per crear-los una forta impopularitat.

Quan la gravetat de la malaltia del rei va semblar evident, Sibil·la, abandonant marit i filla, fugí cap a Sitges (30 desembre 1386), acompanyada de la seva mare i del seu germà, i després al castell de Sant Martí Sarroca, al Penedès, del qual era senyor Bernat de Fortià.

L’infant Martí, fill del rei, va sortir en persecució dels Fortià amb les forces de la ciutat de Barcelona, on la fugida de la reina havia produït una indignació general. Dos dies després de la mort del rei, esdevinguda el 5 de gener de 1387, els Fortià, havent-se rendit a l’infant Martí, foren duts a Barcelona, on s’obrí, per ordre de Joan I, un procés a Sibil·la i als seus acompanyants.

Per mitjà del cardenal d’Aragó Pere de Luna, el rei perdonà la seva madrastra, que, a canvi de la renúncia a totes les donacions territorials del seu marit, rebé una pensió de 12.000 sous. Retirada al convent de Sant Francesc de Barcelona, va ésser enterrada en aquesta església.

Sant, el

Sobrenom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Sança de Castella

(Toledo, Castella, 21 setembre 1154 – Sixena, Aragó, 9 novembre 1208)

Reina de Catalunya-Aragó (1174-96) pel matrimoni amb Alfons I el Cast. Filla d’Alfons VII de Castella i de la princesa Ricliza.

S’havia convingut el seu matrimoni amb l’hereu (no nascut) de Ramon Berenguer IV de Barcelona, matrimoni ratificat el 1170 pel tractat de Sahagún, però no efectuat fins al 1174 a Saragossa.

Alfons I i Sança foren pares de Pere el Catòlic, Alfons II de Provença, Ferran (abat de Muntaragò), Constança, Elionor, Sança i Dolça. Alfons I morí el 1196 i Sança exercí la tutoria de llur fill Pere I fins que aquest complí vint anys; no hi tingué gaires bones relacions.

Es retirà (1196) al monestir de Sixena, que ella mateixa havia fet fundar, on professà com a religiosa; s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada.

Riquilda

(Catalunya ?, abans 917 ? – Barcelona, 955)

Comtessa de Barcelona. Muller del comte Sunyer de Barcelona.

Fundà el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (945) i fou gran benefactora del de Santa Cecília de Montserrat.

Renat I de Provença

(Angers, França, 16 gener 1409 – Ais de Provença, França, 10 juliol 1480)

el Bó (o d’Anjou) Comte de Provença, duc d’Anjou (1434-80) i rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72). Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó, neboda del duc de Bar (que el nomenà hereu el 1419).

El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II (morta el 1435), però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat, circumstància que aprofità Alfons el Magnànim per apoderar-se’n (setge de Gaeta, derrota de Ponça el 1435).

Alliberat (1438), Renat es traslladà a Nàpols, on sofrí un prolongat setge pel rei Alfons (1441) i es veié forçat finalment a renunciar les seves pretensions al regne i retornà a França (1442).

El 1466 acceptà la corona catalana que li oferí la generalitat de Catalunya en la guerra contra Joan II (era nét per part de mare de Joan I de Catalunya-Aragó), i així el Principat passà a les mans de l’enemic tradicional del Casal de Barcelona, els Anjou.

Reconegué al seu nebot Lluís XI de França l’annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya i envià com a lloctinent seu a Catalunya el seu fill Joan II de Lorena per dirigir les operacions militars.

La mort prematura d’aquest afavorí la causa de Joan II de Catalunya-Aragó, i a la seva mort els seus estats paterns passaren a la corona de França.

Reis Catòlics

(Catalunya-Aragó / Castella)

Nom amb que són coneguts els reis Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella.

Peronella d’Aragó

(Osca, Aragó, 29 juny 1136 – Barcelona, 15 octubre 1173)

Reina d’Aragó i comtessa de Barcelona. Filla de Ramir II el Monjo i d’Agnès de Poitiers.

Quan només tenia un any (1137) va contraure matrimoni amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, d’aquesta manera s’uniren el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona.

A la mort del seu marit (1163), Peronella va abdicar la corona d’Aragó a favor del seu fill, Alfons I el Cast (1164).