Arxiu d'etiquetes: escenògrafs/es

Xirgu i Subirà, Miquel

(Girona, 1892 – Barcelona, 30 juny 1954)

Pintor. Germà de l’actriu Margarida Xirgu.

Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol.

Fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Devers el 1930 deixà gairebé de pintar.

Vidal i Vidal, Josep

(Sitges, Garraf, 1876 – 1950)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901.

Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. Féu decoracions per a Barcelona, l’Havana i Nova York.

Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945.

Vallvé i Ventosa, Andreu

(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)

Escenògraf. Deixeble de S. Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.

Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.

Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.

Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.

Valls i Bofarull, Pere

(Igualada, Anoia, 12 febrer 1840 – Madrid, 30 agost 1885)

Escenògraf. Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu.

Treballà a Lleida (1865), on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis. A Igualada pintà el retaule figurat (destruït el 1936) de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser.

Amplià estudis a Madrid (1868), on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso (Satanella, Ellionor) i s’hi instal·là. Treballà després al Teatro Real (Il re di Lahore, 1880).

Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada (1881) i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc.

El seu renom fou tal, que li fou concedida la creu de Carles III.

Trabal i Altés, Ramon

(Barcelona, 1930 – 1970)

Escenògraf i figurinista. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona durant el període 1951-54.

Treballà per al Théâtre de l’Étoile de París i per al Carnegie Hall de Nova York, i assolí un notable reconeixement internacional.

Va ser director artístic de la companyia de Roberto Iglesias (1960-62) i treballà també per a l’Òpera de Charleroi i per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, entre d’altres.

Soler i Marije, Alexandre

(Barcelona, 4 abril 1878 – 16 octubre 1918)

Escenògraf. Fill de Francesc Soler i Rovirosa, mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part auto-didàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilomara.

A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agença-aparadors.

Entre les seves obres hi ha Pastorets, estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito, la revista Ohé!, Ohé!, escrita per ell mateix, i Plàstic films, la seva darrera obra.

Soler i Gili, Domènec

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 octubre 1871 – Barcelona, 26 novembre 1951)

Pintor i escenògraf. Format a les escoles de Belles Arts de Sabadell i de Barcelona. Estudià escenografia a Roma, amb Soler i Rovirosa, i després a París, on fou deixeble de Corpesar.

També destacà en la pintura de paissatges rurals i urbans. Fou president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Sabadell.

Fou el pare de Joan Soler i Puig (Barcelona, 1906 – 1984)  Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Hi féu de professor de dibuix, després de passar força temps a Madrid, París i València. Ha obtingut diversos premis i ha realitzat un bon nombre d’exposicions individuals, a partir del 1929. Té obres als Museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.

Slèvia, Fabià

Pseudònim de l’escenògraf Fabià Puigserver i Plana.

Rocarol i Faura, Josep

(Barcelona, 14 abril 1882 – 25 desembre 1961)

Pintor i escenògraf. Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa.

Freqüentà Els Quatre Gats, on esdevingué íntim amic de Picasso. Freqüentà també el taller Guaiaba.

Enquadrat a l’escola realista catalana d’escenografia, debutà el 1912 amb La Segrada Família d’Avel·lí Artís.

Fou molt temps escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona i treballà també per al Centre de Lectura de Reus.

Participà com a aquarel·lista a diverses exposicions.

Rigalt i Fargas (germans)

Pau Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1778 – 8/oct/1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l’Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D’altra banda, realitzà nombrosos treballs d’escenografia i de decoració.

Josep Rigalt i Fargas  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Sobresortí com a escenògraf.

Pere Màrtir Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolás.