Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Balent, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1949 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història per la universitat de Montpeller (1971), professor al Liceu Aragó de Perpinyà. Arran dels fets de maig de 1968 a l’estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitano-catalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié (PSU), en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals (1971-72).

Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes (GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc) i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres. Col·laborà a les revistes “Massana”, “Conflent”, “Aïnes”, “Sant Joan i Barres” i d’altres periòdics polítics de l’estat francès.

Ha publicat Els partits polítics al Principat (1971), Història de les organitzacions obreres a Catalunya-Nord, 1848-1914 (1977), premi Josep de la Trinxeria, i, en col·laboració amb Miquel Cadé, Histoire du Parti socialiste dans les Pyrénées-Orientales de sa fundation, 1895, au Congrès de Tours, 1920 (1982).

Baldó, Lluís

1 Resposta

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.

Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.

El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.

Balanda i Sicart, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 1721 – 1787)

Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.

Aragon, Enric

1 Resposta

(Perpinyà, 1861 – 1931)

Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L’arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l’antic emplaçament de Ruscino, propietat d’Aragon.

Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d’altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació.

El 1914 fundà la Societat d’Arqueologia i d’Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el “Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales”, de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Aragó, Esteve

2 Respostes

(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)

Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.

Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.

Antigó, Anna Maria

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 gener 1602 – 28 setembre 1676)

Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652).

Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25 de maig de 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII.

Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre’s a la jurisdicció del bisbe de Perpinyà.

Amigues, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)

Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.

Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).

Alzina, Joan Baptista

1 Resposta

(Perpinyà, 24 juliol 1803 – 24 març 1883)

Impressor. Continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.

Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l’Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”, fins a la seva fi, l’any 1837.

La seva obra principal fou el “Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir 15 volums.

Alzina, Joan -impressor-

2 Respostes

(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)

Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.

Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.

Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.

A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.

Fou el pare de Joan Baptista Alzina.

Alquié, Aleix

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)

Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.

Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.