(Borgonya ?, França, vers 750 – Gel·lona, França, 28 maig 812)
“el Sant” Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801).
Fou venerat com a sant i canonitzat el 1066.
(Catalunya, abans 1006 – vers 1035)
Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal.
Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I de Pallars Sobirà.
(França, segle XV)
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.
Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.
(Narbona, França, 1370 – Verneuil-sur-Avre, França, 14 agost 1424)
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit.
Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya (1410), assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir (1412).
Ferran I d’Antequera intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons IV el Magnànim (1420), pel qual venia l’Alguer a la corona catalano-aragonesa.
Guillem (Catalunya, segle III) Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.
Guillem (Catalunya, segle V – Barcelona, 438) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.
Guillem (Catalunya, segle X) Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XI) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XII) Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230) Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240) Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.
Guillem (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266) Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Catalunya, segle XI)
Noble. Era senyor del castell d’Espelt, prop d’Òdena (Anoia). En féu donació a l’església.
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.
(Aragó, segle XI – el pont de Montclus, Aragó, 26 juny 1045)
Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Major I de Ribagorça, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.
Segurament estigué sota la tutela d’un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d’això, Gonçal deixà el títol de rei.
Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s’integraren dins la corona d’Aragó.
Dades dels Països Catalans 