(Catalunya, abans 1006 – vers 1035)
Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal.
Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I de Pallars Sobirà.
(Catalunya, segle X – segle XIII)
Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà.
El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir a partir del seu possible fill:
Sunifred (I) de Lluçà (Catalunya, segle X – 988) Es casà amb Engúncia. Foren fills seus:
Guisla de Lluçà (Catalunya, segle X – 1026) Muller de Bernat I, vescomte de Conflent.
Guissad de Lluçà (Catalunya, segle X – 1006) Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà el seu possible nét:
Sunifred (II) de Lluçà (Catalunya, segle XI – 1063) Marit d’Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l’església. Aquest fet l’enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.
(Catalunya, 1006 – 1079)
Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019).
Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d’Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona.
Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII.
L’any 1077 el legat pontifici Amat d’Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l’objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l’excomunió i condemnà la simonia.
(Catalunya, vers 1006 – Barcelona, 31 març 1035)
“el Corbat” Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell I de Barcelona.
D’acord amb el testament d’aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda de Carcassona.
Es casà amb Sança de Castella (1021), filla de Sanç Garcia de Castella, i l’associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe de Girona Pere I de Carcassona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla de Lluçà.
Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d’Olèrdola i Barcelona (1025).
En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d’aquest comtat, i a Guillem I, el comtat d’Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).
Dades dels Països Catalans 