(Catalunya, segle XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060)

Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora.

Va casar-se en primeres núpcies amb l’hereva dels Santmartí i aconseguí d’ésser senyor d’una part de l’Alt Penedès, del castell d’Eramprunyà, des de Montjuïc i d’extensos alous al Vallès.

Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s’encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona.

A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d’Olèrdola) que havia heretat l’infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

L’any 1044 Ramon Berenguer I aconseguí de guanyar-se els addictes que Mir tenia a Barcelona (el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II) i, quan rebé del seu germà Sanç el comtat d’Olèrdola (1049), pogué exigir obediència a Mir com a vassall seu.

Entre el 1049 i el 1052 Mir es llançà a la rebel·lió oberta, va vendre les franqueses d’Olèrdola i del Vallès, pertorbà el terme d’Eramprunyà, s’alià amb els sarraïns de Tortosa, induí als de Lleida a no pagar les paries, usurpà el feu comtal de Carles de Montbui, etc.

L’any 1059, però, enfortida ja l’autoritat comtal, tornà a l’obediència i, per guanyar-se la confiança del comte, emprengué una expedició contra els sarraïns de Tortosa i hi morí.