Arxiu d'etiquetes: nobles

Guillem II de Narbona

1 Resposta

(Narbona, França, 1370 – Verneuil-sur-Avre, França, 14 agost 1424)

Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit.

Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya (1410), assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir (1412).

Ferran I d’Antequera intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons IV el Magnànim (1420), pel qual venia l’Alguer a la corona catalano-aragonesa.

Guillem -varis bio-

1 Resposta

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Güell i López -germans/nes-

5 Respostes

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Guardiola, Unifred de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Noble. Era senyor del castell d’Espelt, prop d’Òdena (Anoia). En féu donació a l’església.

Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.

Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI)  Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.

Gualba, Ponç de -noble-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.

Gonçal I de Ribagorça

3 Respostes

(Aragó, segle XI – el pont de Montclus, Aragó, 26 juny 1045)

Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Major I de Ribagorça, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.

Segurament estigué sota la tutela d’un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d’això, Gonçal deixà el títol de rei.

Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s’integraren dins la corona d’Aragó.

Gombau Mir

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1067)

Noble. Era fill de Mir Geribert i de Guisla. Pel testament del seu oncle Folc heretà una part dels dominis del castell de Port.

Ajudà el seu pare devers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Era senyor del castell d’Eramprunyà.

Gombau de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, segle X)

Segon vescomte de Barcelona conegut. Probablement era fill d’Ermemir, el seu antecessor al càrrec.

Certament era pare del seu successor, Guitard.

Gallart -varis bio-

Deixa un comentari

Ambrós Gallart  (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648)  Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

Antoni Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

Cristòfol Gallart  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

Joan Gallart  (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

Vicenç Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.