(Catalunya, segle XVII – Besalú ?, Garrotxa, segle XVII)
Monjo benedictí. Publicà el 1682 una obra relativa al sagrament de la confessió.
Berard, Quirze
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Besalú (bio)
Abraham ben David Caslarí
(Catalunya, segle XIV – Besalú, Garrotxa, 1377)
Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps.
Guillem -varis bio-
Guillem (Catalunya, segle III) Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.
Guillem (Catalunya, segle V – Barcelona, 438) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.
Guillem (Catalunya, segle X) Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XI) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XII) Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230) Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240) Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.
Guillem (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266) Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.
Guifré II de Besalú
(Catalunya, segle X – Besalú, Garrotxa, 957)
Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d’Ava.
Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon. Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès.
Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell.
Font i Gratacós, Llambert
(Besalú, Garrotxa, 24 juliol 1896 – Girona, 17 abril 1980)
Eclesiàstic i historiador de l’art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962).
Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL.
Entre les seves publicacions cal remarcar L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).
Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel
(Besalú, Garrotxa, 1764 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1827)
Marí. Publicà una Memòria sobre les fortificacions costaneres catalanes.
Assaltà Toló en la Guerra Gran (1793) i el fort de caputxins de Mataró en la guerra del Francès. Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos.
Fou nomenat cavaller i noble (1819) i comandant militar de marina de Palamós (1824).
Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-
(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)
Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.
Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.
Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.
El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.
Durfort, Romeu
(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)
Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.
Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.
Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.
Casamitjana i de Rupidera, Francesc de
(Besalú, Garrotxa, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)
Militar. Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat.
A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena.
El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena.
Calmell, Llorenç
(Besalú, Garrotxa, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)
Jove bruixot. Pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.
Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats.
Dades dels Països Catalans 