(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)
Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.
A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.
A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.
(Sevilla, Andalusia, 30 juny 1478 – Salamanca, Castella, 4 octubre 1497)
Príncep de Girona i d’Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics.
Casat amb Margarida d’Àustria (abril 1497), filla de l’emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l’entronització a Espanya de la casa d’Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.
(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)
Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.
Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.
Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.
(Illes Balears, 1278 ? – Perpinyà ?, vers 1330)
Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.
La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci.
Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.
(Catalunya, segle XII – 1173)
Comte d’Empúries (1153/54-1173). Fill de Ponç II d’Empúries.
Ajudà al comte Gausfred III de Rosselló (1154) a sufocar una revolta interior i tingué dificultats financeres que l’obligaren a empenyorar algunes possessions.
(Catalunya, vers 1035 – 1116)
Comte d’Empúries (1078-1116). Fill i successor de Ponç I d’Empúries.
Firmà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló (1085) i fou conseller de Ramon Berenguer III de Barcelona en l’expedició a Mallorca (1114).
(Catalunya, segle XIII – 1309)
Fill primogènit de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.
Per causes no aclarides fou assassinat.
(Rosselló, segle XV – 1494)
Cavaller i baró d’Ortafà. Fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germà de Caterina.
Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II el Sense Fe, i defensà la ciutat de Perpinyà contra els francesos (1475).
Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.
(Perpinyà, vers 1398 – Rosselló, abans 1475)
Cavaller. Fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Ortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d’Alfons IV el Magnànim la castellania d’Òpol i acompanyà el rei en l’expedició a Nàpols (1425).
Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l’exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II el Sense Fe li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.
Fou el pare de Caterina i de Pere d’Hortafà i de Saportella.
(Aragó, segle XIII – després 1323)
Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).
Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).
Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.
