(Rosselló, segle XV – 1494)
Cavaller i baró d’Ortafà. Fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germà de Caterina.
Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II el Sense Fe, i defensà la ciutat de Perpinyà contra els francesos (1475).
Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.
(Perpinyà, vers 1398 – Rosselló, abans 1475)
Cavaller. Fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Ortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d’Alfons IV el Magnànim la castellania d’Òpol i acompanyà el rei en l’expedició a Nàpols (1425).
Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l’exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II el Sense Fe li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.
Fou el pare de Caterina i de Pere d’Hortafà i de Saportella.
(Aragó, segle XIII – després 1323)
Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).
Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).
Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.
(Aragó, vers 1384 – 1454/58)
Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.
Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).
Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite.
El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.
El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.
Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.
(Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)
Fill natural de Jaume I de Catalunya i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d’Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere II el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91).
Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l’Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87).
Fou el pare de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra.
Bernat de Gurb (Catalunya, segle XII) Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Bernat de Gurb (Catalunya, segle XIII) Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.
Oliver Bernat de Gurb (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.
(Catalunya Nord, segle XI – 1102)
Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d’Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú.
A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d’Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Ultrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d’Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet.
(Catalunya Nord, segle X – 1013)
Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries–Peralada.
Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà.
(Catalunya, segle IX)
Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona.
Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d’Aissó el 826-827, lluità contra l’autoritat de la corona franca.
Dades dels Països Catalans 