(Catalunya, vers 1035 – 1116)
Comte d’Empúries (1078-1116). Fill i successor de Ponç I d’Empúries.
Firmà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló (1085) i fou conseller de Ramon Berenguer III de Barcelona en l’expedició a Mallorca (1114).
(Catalunya, abans 1006 – vers 1035)
Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal.
Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I de Pallars Sobirà.
Gilabert (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI – 1035) Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.
Gilabert (II) de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.
Gilabert (III) de Cruïlles (Catalunya, segle XII – segle XIII) Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335) Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XV) Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert de Cruïlles. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau de Cruïlles, un dels reialistes més destacats.
(Castella, segle X – després 1035)
Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.
Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.
Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.
(Catalunya, segle X – 1035)
Vescomte d’Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d’un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l’Urgell devers la meitat del segle X.
L’any 988 rebé del comte Borrell II de Barcelona la vall de Castell-lleó, que després es diria Castellbó i acabaria per donar nom al vescomtat.
Fou marmessor de l’esmentat Borrell II el 992, i també del fill d’aquest, Ermengol I d’Urgell, el 1010.
Morí quan es disposava a fer un viatge a Terra Santa. Deixà el vescomtat urgellenc al seu fill Miró Guillem.
(Catalunya, segle X – Barcelona, 1035)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1028, com a successor de Deudonat.
El 1032 col·laborà a les obres de reparació de les muralles de la ciutat, encara malmeses per les destruccions de l’any 985.
A la seva mort, fou succeït per Guislabert, canonge i també vescomte de Barcelona.
(Aiguatèbia, Conflent, segle X – Pont de Bar, Alt Urgell, 3 novembre 1035)
Eclesiàstic i sant. Bisbe d’Urgell (1010-35).
Iniciador de la construcció de la catedral d’Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del segle XI).
Sant i patró de la diòcesi d’Urgell.
(Catalunya ?, segle X – Barcelona, vers 1035)
Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu. establert a Barcelona.
Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or. En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom (BONHOM), dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i un d’ells com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna (“ciutat de Barcelona”) en caràcters cúfics.
Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo.
(Catalunya, vers 1006 – Barcelona, 31 març 1035)
“el Corbat” Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell I de Barcelona.
D’acord amb el testament d’aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda de Carcassona.
Es casà amb Sança de Castella (1021), filla de Sanç Garcia de Castella, i l’associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe de Girona Pere I de Carcassona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla de Lluçà.
Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d’Olèrdola i Barcelona (1025).
En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d’aquest comtat, i a Guillem I, el comtat d’Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).
(Catalunya, segle X – vers 1035)
Vescomte de Girona (vers 1019-vers 1035). Podria ésser hereu d’un Gausfred de Cabrera, senyor del castell de Cabrera (1017). En tot cas, el fill d’Amat, Guerau I de Cabrera, casat amb Ermessenda, ja es titula vescomte de Cabrera.
Amat seria, doncs, el cap d’estirp de la casa de Cabrera, de la d’Àger i de la segona dinastia dels comtes d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 