Arxiu d'etiquetes: Arborea

Alagó i d’Arborea, Lleonard

7 Respostes

(Oristany, Sardenya, Itàlia, 1436 – Xàtiva, Costera, 1494)

Jutge d’Arbòrea (Lleonard II). Marquès d’Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès.

Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II el Sense Fe volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions.

L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, l’induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva.

Joan II incorporà el marquesat d’Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.

Lacon, Preciosa de

2 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)

Dama. Pel compromís d’Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d’Arborea.

El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l’illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència.

Guillem III de Narbona

Deixa un comentari

(França, segle XV)

Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.

Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.

Bas, Agalbursa de

14 Respostes

(Catalunya ?, segle XII – Sardenya, Itàlia, després 1185)

Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d’Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV.

Es casà amb Barison, jutge d’Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d’instal·lar a l’illa el casal de Bas, per l’oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d’un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s’instal·la a l’illa el 1177, on hi morí el 1185.

Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donació nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s’apropia de tres riques comarques del principat d’Arbòrea.

Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I el Cast, que trameté un cos armat de socors.

Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja.