Arxiu d'etiquetes: 1918

Xamena i Fiol, Pere

(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)

Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.

Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.

Vidal i Tomàs, Bernat

(Santanyí, Mallorca, 12 novembre 1918 – Palma de Mallorca, 27 març 1971)

Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d’història local molt estimables.

Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d’una estàtua (1952), amarada d’un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957).

És autor, d’altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).

Unió Valencianista Regional

(València, 1918 – 1933)

Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).

Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.

Salvador i Segarra, Matilde

(Castelló de la Plana, 23 març 1918 – València, 5 octubre 2007)

Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asèncio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons.

És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).

Rigual i Magallón, Abelard

(Sorita de Morella, Ports, 7 setembre 1918 – 3 maig 2009)

Botànic i farmacèutic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d’Alacant.

Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).

Reynés i Font, Guillem

(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)

Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.

En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.

Llàcer i Pla, Francesc

(València, 2 octubre 1918 – 14 abril 2002)

Compositor. Deixeble de Manuel Palau i Boix.

D’entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica’ (1969), amb les quals es vinculà a l’avantguarda musical, i Lamentació d’amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994).

Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.

Joventut Nacionalista Republicana

(València, 1915 – 1918)

Grup polític. Fundat amb l’objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L’oposició dels caps blasquistes féu fracassar l’intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918).

Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista.

Jordà i Valor, Josep

(Alcoi, Alcoià, 13 novembre 1839 – 16 juliol 1918)

Organista i compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón i fou organista de l’església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep.

Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l’altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).

Isleña Marítima, La

(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)

Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.

Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Illes Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.

El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània. El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.