(Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 – París, França, 1794)
Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771).
Al Rosselló construí la carretera anomenada d’Espanya, l’escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló.
Morí guillotinat.
(França, 1443 – 1486)
Vescomtessa de Castellbó i princesa de Viana. Filla del rei Carles VII de França.
Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana.
Fou regent de Navarra (1479) i de Foix (1472) pel seu fill, el rei i comte Francesc I.
Claudi Macé (França ?, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Impressor. Era possiblement d’origen francès. Fou el pare de:
Benet Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. S’especialitzà en l’edició d’obres de caràcter religiós.
Un altre membre fou Vicent Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. Pertanyia segurament a la família d’impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.
(Argenton-sur-Creuse, França, 1924 – París, França, 1993)
Pintor. La seva família s’establí al Rosselló el 1938. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42).
S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’instal·là a París.
S’adscriu a la pintura figurativa i s’interessà especialment per la llum. L’ha inspirat molt el Rosselló.
(Brageirac, Occitània, 27 juliol 1924 – 23 febrer 2018)
Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales, així com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Quim Monzó, entre d’altres.
Influït per la literatura catalana -sobretot de Josep Sebastià Pons-, la seva obra, que s’inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista.
Les seves obres principals són: Cap de l’aiga (1952) i Cor prendre (1965).
(França, segle XV – 1493)
Marquès de Montferrat. Fou aliat d’Alfons IV de Catalunya.
(Vievila, Occitània, vers 830 – Occitània, 900)
Agricultor i sant. Canonitzat cap al 990, fou el patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa el 16 d’octubre.
Els monjos del monestir del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a la mar.
(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.
El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.
Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.
Agnès de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.
Felipa de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.
Sibil·la de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.
Dades dels Països Catalans 