Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Expansió mediterrània de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Política d’eixamplament territorial i comercial a la conca mediterrània.

Catalunya va iniciar la seva expansió mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229), gairebé contemporània a la de València (1238), Sicília (1282) i Sardenya (1321), que feren de la Corona una indiscutida potència marítima, en competència amb les ciutat-república d’Itàlia.

L’expansió a l’est va arribar fins a Atenes (1310) amb la campanya dels almogàvers, a més de Tunis i Alexandria, on s’establiren consolats de mar.

Més endavant, Alfons IV el Magnànim va conquerir Nàpols (1442-43), moment en què la situació va començar a canviar amb la invasió turca de Constantinoble (1453), que, seguida pel descobriment del Nou Món (1492), va fer girar els interessos econòmics cap a l’Atlàntic.

Exèrcit Popular de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)

Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.

Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.

Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).

De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.

Épila, batalla d’ -1348-

10 Respostes

(Épila, Aragó, 21 juliol 1348)

Victòria de Pere III de Catalunya sobre la noblesa de la Unió aragonesa, comandades per l’infant Ferran d’Aragó, germà del rei. El cap de la noblesa es va haver de refugiar a Castella.

Poc temps després a Saragossa, les Corts aboliren els privilegis concedits a la Unió.

Emprèstit Pau Claris -1925-

3 Respostes

(Catalunya, 23 abril 1925)

Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).

Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya.

Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions.

Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya.

Ebre, batalla naval de l’ -217 aC-

1 Resposta

(delta de l’Ebre, 217 aC)

Combat naval entre cartaginesos i romans. Esdevingut prop de la desembocadura de l’Ebre, durant la Segona Guerra Púnica.

El general cartaginès Àsdrubal va preparar una operació combinada per terra i mar amb la intenció de recuperar les terres al nord de l’Ebre. Gneu Corneli Escipió, més dèbil en terra, plantejà el combat al mar, durant el qual els romans van derrotar l’estol cartaginès i capturaren una bona part de les naus.

Malgrat tot, l’exèrcit terrestre enemic va romandre intacte. En aquest sentit, mentre que l’historiador Titus Livi parla d’un seguit d’operacions romanes al llarg de la costa sud, Polibi diu que els romans no es van atrevir a creuar l’Ebre fins a l’arribada dels reforços manats per Publi Corneli Escipió.

Dos Peres, Guerra dels -1356/75-

59 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1356 – 1375)

Conflicte armat entre Pere III el Cerimoniós i Pere I de Castella.

Entre les causes hi ha la qüestió del sud del regne de València i la regió murciana; Pere I tenia interès a recuperar les regions meridionals del regne valencià, mentre que Pere III procurava atraure’s el seu germanastre Ferran, titular d’importants senyories al sud del regne de València.

També la tradicional aliança de Castella amb Gènova és coherent amb l’endèmica rivalitat entre Barcelona i la ciutat ligur per l’hegemonia comercial al Mediterrani occidental.

No s’ha d’oblidar que, especialment al camp castellà, aquesta guerra fou un trasllat del vell enfrontament noblesa/monarquia, saldat amb el triomf definitiu de la noblesa davant de l’autoritarisme de Pere I.

Així, durant la primera fase (1356-57), Pere III atregué cap a la seva causa Enric de Trastàmara i firmà pactes amb nobles castellans per provocar una sublevació general a Andalusia, mentre que Pere I incità l’infant Ferran a ressuscitar les velles unions aragoneses i valencianes.

Després d’una breu treva (maig 1357), Enric de Trastàmara inicià una ofensiva per terres de Sòria mentre l’infant Ferran, aliat del seu germanastre Pere III feia el mateix per terres de Múrcia. Però, l’esdeveniment més important d’aquesta fase de la guerra fou l’expedició marítima de Pere I contra Catalunya; si bé l’armada castellana (fondejada davant de Barcelona el juny de 1359) s’hagué de retirar sense més conseqüències, l’expedició de Pere I demostrà clarament el poder naval aconseguit per Castella en combatre el seu rival en unes aigües fins aleshores ensenyorides per catalans i mallorquins.

Després de la victòria aconseguida pel Trastàmara a Araviana (setembre 1359), s’arribà a la treva de Deza-Terrer (maig 1361); però la deposició de Muhammad VI, aliat de Pere III, i la restauració al tron granadí de Muhammad V, fidel a Castella, donaren pas a una nova fase de la contesa (1362-63), clarament desfavorable per a la corona catalano-aragonesa.

La pau de Murviedro (juliol 1363) tingué profundes repercussions al bàndol de Pere III: l’assassinat de l’infant Ferran i l’execució de Bernat II de Cabrera.

A l’última fase de la guerra (1363-65), la contraofensiva de Pere III i l’entrada a Castella de les Companyies Blanques de Beltrand du Guesclin ocasionaren el replegament de Pere I de Castella, i amb això la contesa s’allunyà de la corona catalano-aragonesa.

A Almazán (1375), es firmà una pau per la qual Pere III renunciava a les seves reivindicacions territorials a Castella a canvi d’una compensació pecuniària, i s’estipulava el matrimoni de la infanta Elionor d’Aragó amb el futur Joan I de Castella.

El llarg conflicte contribuí a agreujar, a la corona catalano-aragonesa, la profunda crisi iniciada al primer terç del segle XIV. A la magnitud de les destruccions causades per les mortíferes ràtzies de Pere I el Cruel, hem d’afegir l’aprofundiment de la crisi de la hisenda reial i la fallida de l’autoritarisme de Pere III, obligat a convocar freqüents assemblees de Corts i a doblegar-se davant les exigències dels estaments privilegiats.

Croada, Companyia de la

Deixa un comentari

(Girona, juny 1809 – desembre 1809)

Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona durant la guerra del Francès.

El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants i dues d’eclesiàstics.

Fou dissolta en retre’s la ciutat.

Crema del Paper Segellat, la -1808-

4 Respostes

(Manresa, Bages, 2 juny 1808)

Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat.

L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran VII de Borbó, el paper novament segellat.

Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes.

El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.

Crema de Convents, la -1835-

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 22 juliol 1835 – Barcelona, 26 juliol 1835)

Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.

S’inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós; foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos.

Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recol·lectes de Riudoms.

A Barcelona, el dia de Sant Jaume (25 juliol), una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins i assassinà uns quants religiosos, davant la passivitat de la guarnició; l’ordre hi fou restablert, finalment, per la milícia urbana.

També foren incendiats els convents de Sant Cugat del Vallès, Sant Jeroni de la Murtra, els de caputxins de Mataró, d’Arenys i d’Igualada i les cartoixes d’Escaladei i de Montalegre.

Aquesta demostració d’anticlericalisme popular, exacerbat pel clima d’odi de la guerra civil, fou dirigida exclusivament contra el clericat regular.

Coronela de Barcelona, la

59 Respostes

(Barcelona, 1646 – 1714)

Nom amb què era designada la guàrdia de la ciutat de Barcelona formada pels gremis i que té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada l’any 1646.

Estava composta per companyies i durant el setge de Barcelona (1713-14) comptava amb uns 3.500 homes.

Fou la primera institució catalana dissolta pels filipistes en entrar a la ciutat.

El cos ressorgí, de forma efímera, l’any 1793 durant la guerra contra de República francesa.