Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Massanas i Massanas, Narcís

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 17 novembre 1786 – Pont de Molins, Alt Empordà, 9 juny 1811)

Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l’acció del castell de Figueres.

Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.

Massana, Josep

(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.

Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.

Lluçà i Casanoves, Isidre

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Girona, prefectura de

(Catalunya, segle XIX)

Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.

Gil de Palàcio, Lleó

(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)

Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.

Gendarmes d’en Garriga, els

(Empordà, segle XIX)

Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.

Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I al Principat.

Gallart (varis)

Ambrós Gallart  (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648)  Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

Antoni Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

Cristòfol Gallart  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

Joan Gallart  (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

Vicenç Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.

Berot, Pere

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.

Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.

Bell-lloc, Josep Marià

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l’atac contra Puigcerdà.

A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.

Bacigalupi, Andreu

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Era coronel del regiment de Barcelona.

Es distingí lluitant contra la invasió napoleònica. Fou un dels primers que s’alçaren a Catalunya contra l’ocupació francesa.