Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Berot, Pere

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.

Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.

Bell-lloc, Josep Marià

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l’atac contra Puigcerdà.

A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.

Bacigalupi, Andreu

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Era coronel del regiment de Barcelona.

Es distingí lluitant contra la invasió napoleònica. Fou un dels primers que s’alçaren a Catalunya contra l’ocupació francesa.

Ascensió, Conspiració de l’

(Barcelona, maig 1808)

Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).

Artigas, Francesca

(Ponts, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Patriota. Es trobava a Girona en escaure’s el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques.

Participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sergent.

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de

(Cervera, Segarra, 1736 – Madrid ?, després 1821)

Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan.

El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec.

El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matias Vinuesa.

Vidal, Joan

(Aiguaviva de Gironès, Gironès, segle XVIII – Girona, 1808)

Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona.

Morí de les ferides rebudes a l’assalt al baluard de Santa Clara el 21 de juny de 1808 durant la guerra del Francès.

El 1909 l’ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l’església de Sant Feliu.

Verins, conspiració dels

(o de les MetzinesVeure> Conspiració dels verins (intent d’atemptat contra l’exèrcit napoleònic, Barcelona 1812).

Venes i Clusas, Rosa

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1 maig 1784 – Tarragona, 13 setembre 1845)

Heroïna, més coneguda pel nom de casada, Rosa Venes i de Llovera.

En iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona. Col·laborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis.

S’incorporà a una sortida, durant el setge de 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic, fet pel qual fou recompensada amb el grau de sots-tinent.

Hom li ha atribuït erròniament el sobrenom de la Rossa.

Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de

(Saragossa, Aragó, vers 1750 – Aragó ?, després 1813)

Militar i inventor. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des del 1788).

Inventà una màquina de bregar cànem (premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País) i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático (1788).

Fou comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès. Fou substituït aviat pel general Joan Miquel de Vives.

El 1811 la Junta de Cadis el nomenà capità general conjuntament d’Aragó i València i president de les respectives audiències. Preparà València per a resistir l’imminent atac del general Suchet, però fou aviat substituït pel general J. Blake i passà a Alzira, on organitzà una segona línia defensiva.