(Catalunya, agost 1936 – 1939)
Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar.
Jurat Popular
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)
Dreta de Catalunya
(Catalunya, 1935 – 1936)
Organització política conservadora. Adherida a Renovación Española, agrupà els antics membres dels partits monàrquics.
Corporació Metropolitana de Barcelona
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
(Catalunya, 1932 – 1939 / 1979 – )
Òrgan superior del govern de Catalunya, dirigit pel president de la Generalitat.
Exerceix funcions executives i administratives, segons els Estatuts d’autonomia del 1932 i del 1979.
Consell de la Generalitat
(Catalunya, 31 juliol 1936 – 1939)
Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d’aquests.
Centre d’Assistència Primària
(Catalunya, segle XX – )
(CAP) Estructura sanitària del departament de Salut de la Generalitat.
Reconeguda al Pla de Salut de Catalunya, on s’atenen els problemes primaris de salut. Correspon als antics ambulatoris.
Catalunya i avant !
(Catalunya, 1882)
Lema del Centre Català. Fou pronunciat per primera vegada per Valentí Almirall en l’acte fundacional del Centre Català, al teatre Romea de Barcelona.
Mobilització Civil, Decret de
(Catalunya, 23 setembre 1937 – 1939)
Decret de la Generalitat. Signat durant la guerra civil pels consellers de finances, economia i treball.
Establia la mobilització de tots els treballadors d’empreses que obtenien préstecs de l’Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats.
Un segon decret (5 octubre) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.
Missatge al Rei dels Hel·lens -1897-
(Catalunya, 10 març 1897)
Document polític d’Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes.
El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.
La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.
Memorial de Greuges -1885-
(Catalunya, 10 març 1885)
Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII de Borbó per una comissió presidida per Marià Maspons.
L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.
Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.
Dades dels Països Catalans 