(València, 8 març 1930 – 1931)
Agrupació universitària valencianista. Grup de joves intel·lectuals, professors i escriptors, que es formà amb l’objectiu d’afirmar la catalanitat del País Valencià des d’una perspectiva nacionalista.
En el seu òrgan d’expressió, el butlletí “Acció Valenciana”, hi col·laboraren, entre d’altres, Manuel Sanchis i Guarner, Felip Mateu i Llopis i Joan Beneyto.
La politització que s’inicià a l’adveniment de la República dispersà el grup.
Veure> Antoni Suñol i Pla (polític catalanista).
(Barcelona, desembre 1978 – 1983)
Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans.
Entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.
(Barcelona, 1836)
Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.
Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)
Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.
Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.
Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.
(Burjassot, Horta, 1974 – Montanejos, Alt Millars, 11 abril 1993)
Militant independentista d’esquerres. Membre de l’organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP.
Fou assassinat per un grup de militants d’extrema dreta. L’any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic.
Diversos actes s’organitzen regularment per no oblidar els fets, així com cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.
(Palamós, Baix Empordà, 1884 – Nova York, EUA, 30 maig 1960)
Polític i militant catalanista. De jove emigrà als EUA, i treballà en una casa de pel·lícules.
Dirigent del Centre Català de Nova York, fou corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica.
Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya.
(Barcelona, 24 abril 1910 – Catalunya, 1917)
(UFNR) Partit polític. Fundat per la fusió dels republicans federals, la Unió Republicana i el Centre Nacionalista Republicà, presidit per Pere Coromines.
En fou president Josep M. Vallès i Ribot. Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910.
La mort de Vallès i Ribot refredà l’entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana se separaren de la UFNR per a ingressar al Partido Reformista. Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la Lliga, empenyien el partit a cercar una aliança d’esquerres.
La firma del pacte electoral de Sant Gervasi amb els radicals anticatalanistes de Lerroux (1914) va provocar el fracàs polític de la UFNR i la seva dissolució. Molts dels seus homes representatius anaren a nodrir les rengles del nou Partit Republicà Català. Tenia per òrgan de premsa “El Poble Català”.
(Barcelona, 15 febrer 1913 – 1913)
Setmanari bilingüe. D’orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits.
N’era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi col·laboraren en la seva breu existència Víctor Folch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres.
(Mollerussa, Pla d’Urgell, 3 octubre 1899 – Mauthausen, Àustria, 22 setembre 1941)
Pedagog nacionalista. Juntament amb l’anarquista Alair animà la revista àcrata “Voluntad”, de Saragossa. Treballà (amb Puig i Elias i la companya de Nin) a l’Escola Farigola, després Natura, del Clot, i el 1932, en una Acadèmia Racionalista del Guinardó.
En el període de la guerra civil, impulsà les col·lectivitzacions a Valls, Móra d’Ebre, Falset i el Masroig, on exercia de mestre i propagava l’ideari racionalista.
Acabada la guerra civil, s’exilià, i fou empresonat pels nazis i assassinat al camp de concentració de Mauthausen juntament amb quatre deixebles seus.
De la seva obra escrita cal assenyalar: Al pueblo, cultura, fullet de la Biblioteca Cultural de Saragossa, i Elogi de la mentida.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 