Arxiu d'etiquetes: Generalitat

Agència Catalana del Consum

Veure> Institut Català del Consum (ICC).

Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública

(Catalunya, 1986 – )

(XHUP)  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l’Institut Català de la Salut.

Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut.

En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats.

Visions de Guerra i de Reraguarda

(Catalunya, 17 abril 1937 – 30 octubre 1937)

Quaderns d’informació gràfica. Editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya per mitjà de l’editorial Forja.

En foren publicades dues sèries: la “A”, de caire retrospectiu, amb vuit quaderns, que sortiren del 24 d’abril al 9 d’octubre de 1937, i la “B”, d’actualitats, amb quinze quaderns, del 17 d’abril al 30 d’octubre de 1937.

Les nombroses fotografies reproduïdes a “Visions” són un valuós material sobre la guerra civil a Catalunya.

Tribunal de Cassació de Catalunya

(Catalunya, 2 març 1934 – setembre 1939)

Organisme judicial de la Generalitat. Establert per l’Estatut de 1932 i amb jurisdicció última en el civil i en l’administratiu de legislació autònoma.

Tenia la seu en el Palau de Justícia de Barcelona i constava de 12 membres.

Va desaparèixer per llei, però deixà com a llegat una sèrie de sentències que van tenir vigència al dret civil català.

Tribuna d’Arqueologia

(Catalunya, 1982 – )

Revista en català i cicle de conferències anuals, especialitzada en arqueologia. Publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees.

Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials.

La revista apareix amb una periodicitat anual.

Enllaç web: Tribuna d’Arqueologia

Treball, Conselleria de

(Catalunya, 19 desembre 1932 – 1939)

Organisme de govern de la Generalitat. Creat per decret, juntament amb els altres departaments.

D’acord amb l’Estatut, la legislació social corresponia a la República i l’execució de les lleis en territori català a la Generalitat; per tant les delegacions provincials del ministeri del treball i tots els tribunals industrials que actuaven en territori de Catalunya passaren a dependre de la Generalitat.

El setembre de 1933 fou creat el Consell de Treball de Catalunya, que era l’organisme consultiu superior del govern de la Generalitat en tot el que afectés l’execució de les lleis de treball i que informava el conseller sobre els recursos interposats contra les resolucions dels Tribunals Mixts.

Després dels Fets del Sis d’Octubre (1934) i fins a l’abril de 1935 el ministeri reassumí aquestes facultats i nomenà un delegat a Catalunya. La Consellera s’anà estructurant d’acord amb les necessitats de cada moment.

El principal problema que hagué d’afrontar fou el de la manca de treball provocada per la crisi econòmica; per això fou creat l’Institut contra l’Atur Forçós i una Secció de Col·locació Obrera, Crisi de Treball i Estadística.

A partir del juliol de 1936 la conselleria organitzà el treball amb el doble objectiu de guanyar la guerra i impulsar una transformació socialista de la societat. El mes de juliol de 1937 creà l’Institut d’Adaptació Professional de la Dona per tal de substituir els treballadors mobilitzats.

Fou restablerta el 1978, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya.

TERMCAT

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT

Sistema Bibliotecari de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.

Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents -biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari- i les biblioteques especialitzades.

Enllaç web: Informació i funcionament

fets del Sis d'Octubre

Sis d’Octubre, fets del

(Catalunya, del 6 al 11 octubre 1934)

Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern.

El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temorosa de veure’s involucrada en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció.

El dia 6, quan va arribar de Madrid la proclamació de l’estat de guerra, Companys va intentar que Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica (5.000 homes) aquarterada a Barcelona, s’adherís a la rebel·lió, però no va aconseguir-ho.

Cap al tard, davant la pressió popular, la Generalitat, per boca de Companys, va proclamar l’”Estat Català dins la República Federal Espanyola”, i tot seguit es va refugiar a la seu del govern tot esperant els esdeveniments.

El dia 7, Batet, amb algunes de les seves forces, va bombardejar l’edifici; poc després era acordada la rendició de la Generalitat, els membres de la qual van ésser detinguts i confinats en el vaixell Uruguai, habilitat com a presó, mentre esperaven que els processessin.

La poca resistència, als locals barcelonins del CADCI, fou reduïda per les forces militars, que els dies següents (del 7 al 11) sufocaren la insurrecció a les altres poblacions catalanes. D’aquesta manera ja es podia donar per acabada la rebel·lió, i també l’efímer Estat Català.

Aquests fets suposaren, pel que fa a Catalunya, la suspensió de l’Estatut d’autonomia i, a escala estatal, la forta repressió de les organitzacions obreres fins a la victòria electoral de les esquerres el febrer de 1936.

SIPAJ

Sigla del Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils.