Arxiu d'etiquetes: Generalitat

TERMCAT

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT

Sistema Bibliotecari de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.

Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents -biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari- i les biblioteques especialitzades.

Enllaç web: Informació i funcionament

fets del Sis d'Octubre

Sis d’Octubre, fets del

(Catalunya, del 6 al 11 octubre 1934)

Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern.

El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temorosa de veure’s involucrada en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció.

El dia 6, quan va arribar de Madrid la proclamació de l’estat de guerra, Companys va intentar que Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica (5.000 homes) aquarterada a Barcelona, s’adherís a la rebel·lió, però no va aconseguir-ho.

Cap al tard, davant la pressió popular, la Generalitat, per boca de Companys, va proclamar l’”Estat Català dins la República Federal Espanyola”, i tot seguit es va refugiar a la seu del govern tot esperant els esdeveniments.

El dia 7, Batet, amb algunes de les seves forces, va bombardejar l’edifici; poc després era acordada la rendició de la Generalitat, els membres de la qual van ésser detinguts i confinats en el vaixell Uruguai, habilitat com a presó, mentre esperaven que els processessin.

La poca resistència, als locals barcelonins del CADCI, fou reduïda per les forces militars, que els dies següents (del 7 al 11) sufocaren la insurrecció a les altres poblacions catalanes. D’aquesta manera ja es podia donar per acabada la rebel·lió, i també l’efímer Estat Català.

Aquests fets suposaren, pel que fa a Catalunya, la suspensió de l’Estatut d’autonomia i, a escala estatal, la forta repressió de les organitzacions obreres fins a la victòria electoral de les esquerres el febrer de 1936.

SIPAJ

Sigla del Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils.

Sindicats Agrícoles, llei de

(Catalunya, 30 març 1934 – 1939)

Llei aprovada pel Parlament, essent conseller d’economia i agricultura J. Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria.

Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació; i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior.

Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra

(Catalunya, 27 agost 1936 – 1939)

Decret de la Generalitat. Establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.

La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb el criteri de la llei del 1934 i l’entrada en la seva organització de tots els conreadors no sindicats. Es preveia la creació de les institucions complementàries (de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització) a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat. El Servei de Cooperació facilitava estatuts-tipus.

La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret del 19 d’octubre de 1936.

SIAS

(Barcelona, 1937 – 1938)

Publicació mensual en català. Editada per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya.

Dirigida tècnicament pel doctor Fèlix Martí i Ibáñez, amb la col·laboració del dibuixant Sim i del periodista Josep M. Francès, publicà interessants articles de la seva especialitat.

Serveis Públics, Conselleria de

(Catalunya, 1936 – 1937)

Departament d’urgència creat per garantir durant la guerra civil el bon funcionament dels serveis de caire públic: l’enllumenat, els transports, les comunicacions, etc.

Van ocupar aquesta conselleria J. Tarradellas, J. Comorera i Josep J. Domènech.

El 1937 les seves funcions passaren a la conselleria d’Economia i Treball.

Serveis d’Indústria

(Catalunya, 23 abril 1934 – 1939)

Organisme creat per decret de la conselleria d’economia de la Generalitat.

S’ocupava de la política industrial i dels serveis relacionats amb el procés industrial.

Va estar en funcionament fins a la fi de la guerra civil.

Serveis de Cultura al Front

(Catalunya, 13 setembre 1937 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat, per tal de fer arribar als fronts en lluita les diverses manifestacions de la cultura catalana.

Llurs objectius eren, fonamentalment, d’estimular la protecció de literatura de guerra en català i de fer-la arribar al front, intensificar en un pla conjunt el Servei de Biblioteques al Front i organitzar les milícies de cultura integrades per mestres catalans.

Depenia del departament de cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i tenia l’assessorament del Comissariat de Guerra.