Maig, Fets de

(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)

Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT-FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).

Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.

La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poble Nou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.

Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Vidiella), Feced, Mas i Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.

Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.

Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.