Arxiu d'etiquetes: 1985

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA

(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)

(FMGP)  Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.

Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.

El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.

El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Farreras i Duran, Francesc

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Fabregat i Arrufat, Ramon

(les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)

Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol.

S’exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes “Pont Blau” (1952-63) i “Xaloc” (des del 1964).

Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.

Everest, expedicions catalanes a l’

(Everest, Tibet, 28 agost 1985 – 14 octubre 1988)

Expedicions d’escalada. Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d’una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985.

El 14 d’octubre de 1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d’una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estradera i Fondevilla, Antoni

(Pomar de Cinca, Aragó, 11 novembre 1909 – 1985)

Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945.

Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes.

Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949).

Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets.

Esteva i Grewe, Jacint

(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)

Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.

Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.

Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.

Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra

(Catalunya, desembre 1985 – 1987)

(ENE)  Partit polític nacionalista català d’esquerra, favorable a l’autodeterminació.

Constituït per Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra Republicana i independents.

Amb el PSUC formà la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986.

Cumella i Serret, Antoni

(Granollers, Vallès Oriental, 31 agost 1913 – 25 gener 1985)

Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l’elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental.

Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals.

Crous i Salichs, Camil Plàcid

(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)

Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.

El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).

Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.

És autor de relacions missionals i pastorals.