Nicolau i d’Olwer, Lluís

(Barcelona, 20 gener 1888 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 1961)

Historiador, hel·lenista, periodista i polític. Afiliat a la Lliga Regionalista, se’n separà molt aviat i formà el partit d’Acció Catalana (antic Partit Catalanista Republicà). Col·laborà en diverses revistes i periòdics i fou director de “La Publicitat” (1922) fins que, amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, va haver d’expatriar-se.

El pacte de Sant Sebastià (ago/1930) tingué en ell un fidel organitzador, per bé que no hi assistí. S’exilià (des/1930) davant el fracàs de l’intent d’insurrecció a Jaca, preparat pels republicans. Tanmateix, proclamada la República l’abr/1931, retornà al país en companyia d’altres polítics també exiliats, amb alguns dels quals formà part del govern republicà sota la presidència d’Alcalá Zamora.

Fou ministre d’economia i, més tard, durant la guerra civil, governador del Banc d’Espanya. Acabada la guerra s’expatrià novament i anà a Mèxic, on va ésser ministre del govern republicà a l’exili (1939-50) i on restà fins a la mort.

Gran home de lletres, filòleg i historiador, la seva autoritat científico-literària el portà a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Union Académique Internationale de Brussel·les, de la qual va ésser president (1935-37). També fou catedràtic de llengua i literatura medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Estudià la literatura catalana en funció de la història i la cultura. Especialitzat en l’època medieval, realitzà estudis sobre l’escola poètica de Ripoll, sobre els escriptors catalans en llatí, sobre el Tirant lo Blanc i sobre el classicisme català, els quals recollí a Literatura catalana: perspectiva general (1917) i més tard amplià dins Resum de literatura catalana (1927).

Entre altres obres, cal destacar: Jaume I i els trobadors provençals (1909), La crònica del Conqueridor i els seus problemes (1926) i Poemes reialistes del temps de Joan II (1934). Publicà l’Espitolari de Milà (1922) i el llibre de viatges El pont de la Mar Blava.

Entre els seus estudis històrics sobresurten: Les darnières études sur les Catalans en Grèce (1925), L’expansió de Catalunya a la Mediterrània Oriental (1926), Del patriotisme i la democràcia en el procés constitucional de la Catalunya antiga (1933) i Fray Bernardino de Sahagún: 1499-1590 (Mèxic, 1952). El 1958 publicà el llibre de memòries Caliu: Records de mestres i amics.

2 pensaments sobre “Nicolau i d’Olwer, Lluís

  1. Retroenllaç: Societat d’Estudis Militars | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: República Catalana de 1931 | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s