(Barcelona, 24 octubre 1894 – 8 maig 1971)

Historiador i escriptor. Fill de Carles Maria Soldevila i Boixader i germà de Carles. Deixeble de Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, va llicenciar-se l’any 1915. Es doctorà a Madrid i l’any 1922 presentà la tesi La reina Maria, muller del Magnànim, premi Patxot 1924.

Membre del Cos d’Arxivers i Bibliotecaris, fou professor de llengua i literatura a Liverpool i Oxford, i d’història catalana als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a “La Publicitat” i fou redactor i director de “Revista de Catalunya”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Investigador especialitzat en l’edat mitjana, publicà estudis documentals sobre Bernat Metge, Pere II el Gran i Jaume I el Conqueridor, i és autor també de nombroses monografies històriques. Les seves obres principals són: Història de Catalunya (1934) i Historia de España (1952-59).

Estudià la història des d’un punt de vista liberal i la hispànica des de perspectives regionals, i dirigí una Història dels catalans. Altres obres històriques són Barcelona sense universitat (1938), Vida de Jaume I el Conqueridor (1958), Pere el Gran (1963) i El Compromís de Casp (1965).

Autor també de Els catalans i l’esperit bel·licós, l’edició definitiva de la qual fou publicada el 1966, Què cal saber de Catalunya (1968), Al llarg de la meva vida (1970), encapçalada amb Històries angleses, que ja havien estat editades el 1938 i el 1947, i que té com a cloenda el Dietari de la República i de la guerra civil.

Les seves produccions com a poeta, dramaturg i assagista han restat eclipsades per les històriques. Publicà els reculls de poemes Exili i Càntics de mar, d’amor i de mort (1916), l’obra de teatre poètic L’hostal de l’amor (1951) i les tragèdies llegendàries Matilde d’Anglaterra, estrenada el 1922 i publicada el 1923, i Guifre (1927). També és autor d’un llibre de Faules.