Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

(Catalunya, 19 març 1931 – )

Federació de grups polítics d’ideologia republicana. Es constituí després d’una conferència d’esquerres celebrada al Cercle Republicà de Barcelona, pels elements restants de l’antic Partit Republicà Català, pel grup del setmanari L’Opinió, per Estat Català i altres republicans. Fou presidida per F. Macià i formaren part del seu directori Ll. Companys, M. Domingo, J. Lluhí i Vallescà, H. Torres i J. Aiguader.

La seva doctrina afirmava el dret de Catalunya a regir-se amb plena sobirania i la posterior federació amb els altres pobles ibèrics regits democràticament. Participà en les eleccions a regidors municipals del 12/abr/1931 i obtingué un gran triomf (25 actes). Això decidí Companys i Macià a proclamar, dos dies després, la República. El triomf d’Esquerra es repetí en les eleccions a les Corts Constituents de la República en aconseguir 32 actes de diputats.

Capdavantera en la defensa de l’Estatut, Esquerra obtingué 34 diputat en el primer Parlament de la Generalitat. A partir d’aleshores, la seva política anà lligada a la del govern de la Generalitat, amb les presidències de F. Macià i Ll. Companys. Durant l’any 1933 obtingué les carteres ministerials de Marina (Ll. Companys), Comunicacions (M. Santaló) i Treball (Pi i Sunyer), en el tercer govern Azaña, el primer govern Lerroux i el govern Martínez Barrios, respectivament.

En produir-se l’agitació rabassaire, Esquerra impulsà la llei de contractes de conreu, el seu rebuig a les corts de la República, per inconstitucional, provocà la retirada dels seus diputats en senyal de protesta. Els fets del 6/oct/1934 significaren la suspensió de l’Estatut (1934-36), però arran de la seva victòria en les eleccions de diputats a les corts (16/feb/1936), Esquerra tornà al govern de la Generalitat. La separació d’Estat Català de la federació (mai/1936) li permeté de portar, durant la guerra, dins el govern de la Generalitat, una política d’equilibri entre la pressió dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) i dels comunistes del PSUC.

En acabar la guerra passà a la clandestinitat, i formà part de diferents instàncies unitàries, com el Consell de Forces Polítiques (1975) i l’Entesa dels Catalans (1976-79). Després de la mort de Franco tornà a la vida pública, donà suport al president Tarradellas i obtingué uns resultats electorals modestos el 1977, el 1979 i el 1980 (2, 3 i 3 diputats, respectivament). Des del 1976, sota la direcció del seu secretari general, H. Barrera, mantingué els seus postulats d’esquerra, de republicanisme i de nacionalisme radical; gràcies a uns millors resultats obtinguts en les eleccions autonòmiques (14 diputats el 1980 i 5 el 1984) accedí a la presidència (1980-84) del Parlament català i al Consell Executiu de la Generalitat, en donar suport al govern de Pujol.

El 1987 J. Hortalà substituí Barrera, nomenat president, com a secretari general del partit; dos anys després, Hortalà fou substituït per A. Colom. Malgrat la millora de resultats electorals (13 diputat al Parlament català el 1995 i 1 al congrés el 1993 i el 1996), es produí una crisi que desembocà en l’escissió de Colom, que formà un nou partit (Partit per la Independència). J.L. Carod-Rovira es convertí aleshores en el nou secretari general, mentre que Jordi Carbonell substituí Barrera com a president. Des del 2003 ERC formà part dels dos tripartits que governaren la Generalitat presidits per Pasqual Maragall (2003-06) i per José Montilla (2006-10). El 2009 fou elegit secretari general Joan Puigcercós, el qual dimití el mai/2011 i fou substituït per Oriol Junqueras.

Enllaç web: Esquerra Republicana de Catalunya

24 pensaments sobre “Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

  1. Retroenllaç: Rovira i Virgili, Antoni | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Poblet i Guarro, Josep Maria | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Campana de Gràcia, La | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Gassol i Rovira, Bonaventura | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Aragay i Daví, Amadeu | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Xirau i Palau, Antoni | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Unió Socialista de Catalunya | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Barrera i Costa, Heribert | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Última Hora | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Terra Lliure | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Tauler i Palomeras, Joan | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Store i Alloza, Emili | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Riera i Claramunt, Francesc | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Quero i Molares, Josep | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Partit Republicà Català | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Partit per la Independència | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Partit Nacionalista Català | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: País, El | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Padró i Cañellas, Pau | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Opinió, L’ | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Justícia, Conselleria de | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Joventut Nacionalista La Falç | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Humanitat, La | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: ERC | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s