(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
Rabell i Civils, Fundació Concepció
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)
casteller -a
(Catalunya)
Persona que forma part d’una colla o que participa en els castells humans, originaris de la ciutat de Valls (Alt Camp).
Cap al tard
(Catalunya, 1909)
Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.
Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.
El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.
Llibre dels Feits d’Armes de Catalunya
(Catalunya, vers 1673)
Obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, que havia estat atribuïda a Bernat Boades.
Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí
(Catalunya, segle XV)
Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.
És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.
N’hi ha edicions del segle XVII.
Llibre de Saviesa
(Catalunya, segle XIII)
Tractat de moral. Formada per proverbis adreçats a l’educació dels prínceps.
És falsa l’atribució a Jaume I el Conqueridor i a Jaume II el Just.
Recull l’herència de la filosofia antiga i de llibres semblants, en català o en àrab.
Legió d’Honor, La
(Catalunya, 1930)
Opereta amb text de V. Móra i Alsinella i música de R. Martínez i Valls, estrenada a Barcelona.
Ha romàs al repertori líric català; hom l’ha enregistrada en disc.
Crec en un Déu
(Catalunya)
Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.
Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància
(Catalunya, vers 1980 – )
Òrgan de la Generalitat. Adscrit al departament de Justícia, té cura de la consulta i la participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d’atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d’atenció socials.
També actua com a òrgan d’assessorament en matèria d’acolliment i adopció de menors, el qual rep del departament de justícia els mitjans personals i materials necessaris per a atendre totes les funcions que li són assignades.
Ha creat un grup de treball d’acolliments familiars i d’adopcions, presidit pel titular de la Direcció General d’Atenció a la Infància i format pels vocals que indiqui el conseller de Justícia. Aquest grup té diverses funcions encaminades a gestionar el millor possible els acolliments i les adopcions d’infants.
Consell Català d’Ensenyament
(Catalunya, 1976 – 1985)
Organisme. Creat per tal de promoure una política educativa catalana per part dels educadors i dels polítics.
Sorgí com a resposta al projecte d’escola pública de l’Escola d’Estiu del 1975.
Dades dels Països Catalans 