Arxiu d'etiquetes: escaladors/es

Blanch i Fors, Conrad

(Barcelona, 1951 – )

Alpinista. Cap de l’expedició catalana que assolí l’Everest el 1985 i autor d’Hem fet el cim, el llibre que recull el testimoni d’aquesta experiència.

El 1993 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya.

Simó i Andreu, Maria Antònia

(Barcelona, 22 maig 1915 – 3 agost 2007)

Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940).

Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).

Segarra i Roca, Araceli

(Lleida, 26 març 1970 – )

Alpinista. Dedicada de molt jove al muntanyisme.

El 1992 assolí el seu primer vuit mil, el cim central del Shisha Pagma, al Tibet (8.008 m alt).

El 1996 va fer història en convertir-se en la primera dona espanyola que coronà l’Everest.

Enllaç web: Araceli Segarra

Grup Especial d’Escalada (GEDE)

(Barcelona, 1941 – )

Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia. A més de cursos d’escalada, divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos.

Al principi dels anys 1940, els seus escaladors obriren moltes vies clàssiques de Montserrat, del Pedraforca i de Sant Llorenç del Munt, i s’exploraren d’altres massissos, com els ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps.

Cap a la meitat dels anys 1960 membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d’Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals.

El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d’escalada del GEDE 1941-1991.

Enllaç: GEDE

Grup d’Alta Muntanya (GAM)

(Barcelona, 1940 – )

Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès. Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya.

Durant els anys 1930 els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat. Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de perfeccionament.

Al llarg dels anys 1940 s’obriren nombroses vies a la majoria de roques de Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca i els Pirineus.

A la meitat dels anys 1950 s’assoliren importants ascensions als Alps i a les Dolomites, i a partir dels anys 1960, s’organitzaren expedicions com les primeres ascensions absolutes i estatals als Andes, l’Atles, l’Ahaggar, l’Hindu Kush, Kenya i l’Annapurna.

El 1991 fou editat el llibre Les Primeres del GAM en el seu cinquantenari muntanyenc.

Everest, expedicions catalanes a l’

(Everest, Tibet, 28 agost 1985 – 14 octubre 1988)

Expedicions d’escalada.

Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d’una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985.

El 14 d’octubre de 1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d’una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim.

Costa i Cabré, Josep

(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)

Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.

Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.

El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.

S’íncorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.

Barberà i Suqué, Josep

(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)

Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).

El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).

Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.

Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).

El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.

En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).

Anglada i Nieto, Josep Manuel

(Barcelona, 5 agost 1933 – )

Alpinista i escalador. Director tècnic de l’Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l’Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967).

Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc.

El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l’Everest.

Vallès i Ocaña, Carles

(Barcelona, 6 juliol 1958 – )

Alpinista. Membre de diverses entitats excursionistes i grups d’alta muntanya i escalada, el 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest. També realitzà la primera ascensió catalana al Cho Oyu (1984), l’ascensió al Lhotse Shar (1990) i la primera ascensió estatal al pilar oest del Makalu (1991).

Pel que fa a l’obertura de grans rutes alpinístiques, cal destacar la via dels Catalans al Huascarán Nord (1983) i la via Catalana al Thamserku (Himàlaia del Nepal, 1999).

Darrera d’aquests èxits hi ha una llarga trajectòria d’escalades de dificultat als Pirineus, als Alps, a Escòcia, el Canadà o Alaska, a més d’expedicions als Andes del Peni (1986), l’Himàlaia (1987, 1988 i 1989) i el Karakoram (1988).

És autor del llibre La realitat d’un somni (1992), on relata les seves experiències a la muntanya.