Arxiu d'etiquetes: cineastes

Argemí i Fontanet, Josep Maria

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)

Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.

El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.

El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.

Arbonès i Subirats, Sebastià-Daniel

Parapsicòleg i director de cinema, més conegut per Sebastià D’Arbó.

Amichatis

Pseudònim de l’escriptor, cineasta i periodista Josep Amich i Bert.

Virós i Moyes, Josep

(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)

Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.

Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.

Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.

Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.

Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).

Villaronga i Riutort, Agustí

(Palma de Mallorca, 4 març 1953 – )

Director cinematogràfic. Debutà a Barcelona com a actor i com a realitzador de muntatges teatrals per als directors P. Planella i R. Salvat.

Responsable artístic i del vestuari de diversos films i sèries de televisió (entre elles, La plaça del Diamant) i realitzador d’espots publicitaris, es donà a conèixer com a realitzador cinematogràfic amb Tras el cristal (1986). Aquest film va assolir un èxit internacional acompanyat de certa polèmica a causa de la duresa i del tema tractat.

Posteriorment ha realitzat El niño de la luna (1989), Al Andalus (1991), El passatger clandestí (1996) i 99,9 (1997).

Vidal i Molné, Lluís

(Barcelona, 27 setembre 1907 – Mònaco, 1970)

Dibuixant, pintor i cineasta. Fill de Cosme Vidal i Rosich i germà d’Ignasi. Format a Llotja i al Cercle de Sant Lluc. Protagonista del film Déjate de amigos (1928-30) de Joan Estiarte.

Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’instal·là a Mònaco el 1942; hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia.

Col·laborà en revistes, il·lustrà llibres únics (La Divina Comèdia), realitzà escenografies (Carmen, 1954, Òpera de Montecarlo) i grans murals i produí films de dibuixos animats (Don Quijote de la Mancha).

Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale des Beaux-Arts de Mònaco. Exposà a Barcelona (Sala Rovira) el 1966. Obtingué diversos premis.

En morir li fou dedicada a Mònaco una exposició-homenatge, patrocinada pels prínceps.

La seva pintura, d’un figurativisme amable, decoratiu i viu de color, té una faceta insòlita que en ocasions l’aproxima al surrealisme. Signà normalment amb el segon cognom.

Verdaguer i Serra, Antoni

(Terrassa, Vallès Occidental, 23 juliol 1954 – )

Realitzador cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París. De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges.

El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot -adaptació d’una novel·la de Maria Jaen- com a pas previ dels retrats històrics La teranyina (1989) i Havanera (1992). Posteriorment realitzà Parella de tres (1995).

Togores i Muntades, Josep de

(Barcelona, 26 juliol 1868 – Saint Tropés, Provença, 7 setembre 1926)

Esportista i realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d'”El Mundo Deportivo” i president de diverses entitats esportives.

Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació de Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s’apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc).

Important col·leccionista d’art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l’obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.

Tharrats i Vidal, Joan-Gabriel

(Girona, 2 novembre 1928 – Madrid, 5 gener 2004)

Cineasta independent. Ha realitzat documentals per a la televisió.

El seu curt-metratge Un Viernes Santo (1960) representà una autèntica renovació en el gènere.

Setó i Casanova, Xavier

(Lleida, 1926 – Madrid, 1969)

Realitzador cinematogràfic.

El 1952 realitzà el seu primer llarg metratge, Mercado prohibido, i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre altres: El puente del diablo (1955), Saeta rubia (1956), Pan, amor y… Andalucía (1958), El valle de las espadas (1963) i Long-play (1968).