(Barcelona, 1888 – 1931)
Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.
A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.
(Barcelona, 1915 – ? )
Model d’automòbil. Construït pels Tallers Hereter, sota la direcció tècnica de Sebastià Nadal.
(Barcelona, 1884 – 1965)
Societat. Fundada per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre 1884 i el 1911.
Aquesta línia passà a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta, que les clausurà el 1969.
(Barcelona, 1963 – segle XX)
Col·lecció de llibres d’espiritualitat i de literatura religiosa publicada per Edicions 62.
Fou iniciada sota la direcció de Josep M. Ballarín i, més endavant, de Josep M. Piñol.
(Barcelona, 1951 – )
(CEAM) Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya.
El seu objecte és l’estudi de problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica.
Ha publicat diversos estudis, i edita la revista “CEAM“, que tracta temes d’economia industrial.
(Barcelona, 1913 – 1936)
Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.
Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.
(Barcelona, 1926 – )
Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.
Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.
Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).
(Barcelona, 14 setembre 1855 – )
Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona.
Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu de Palomar.
S’ha dedicat a l’elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d’aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888).
L’any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores.
Després de la guerra civil va entrar a l’empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l’Instituto Nacional de Industria i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.
(Barcelona, 1975 – 2004)
Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola.
Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l’àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policíaca, entre altres col·leccions.
L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l’autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament.
(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)
Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.
Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.
Dades dels Països Catalans 