Arxiu d'etiquetes: 1985

Gudiol i Ricart, Josep

(Vic, Osona, 5 juliol 1904 – Barcelona, 17 octubre 1985)

Arquitecte, arqueòleg i historiador de l’art. Germà de Ramon i nebot de Josep Gudiol i Cunill. Amplià els seus coneixements d’història de l’art als Estats Units, on després fou professor a la universitat de Toledo, Ohio (1939) i a l’Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

És autor de nombrosos estudis sobre l’art romànic: La pintura mural romànica a Catalunya (1948), Pintura románica (amb W.S. Cook, dins la col·lecció “Ars Hispaniae”), i sobre els més importants pintors gòtics catalans (Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Bernat Martorell).

Dirigí la col·lecció “Aries. Guías Artísticas de España” i, juntament amb J. Ainaud i de Lasarte i amb Frederic-Pau Verrié, publicà el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947). L’última etapa de la seva carrera la dedicà a estudis sobre grans pintors espanyols: Goya (1970), El Greco (1971), Velázquez (1973), un altre Goya (1973), Zurbarán (1976).

Es dedicà també a la restauració d’obres d’art i rebé la Creu de Sant Jordi el 1982.

Gubert i Rafanell, Cecília

(Barcelona, 22 novembre 1906 – 4 febrer 1985)

Cantant. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina.

Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla.

També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.

Garcia i Estragués, Francesc

(Barcelona, 1914 – 1985)

Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.

Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.

Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.

Era germà de Josep Maria i de:

Jaume Garcia i Estragués  (Barcelona, 1900 – 1976)  Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).

Fòrum Musical

(Barcelona, 1971 – 1985)

Entitat promotora d’activitats musicals. Sorgida per tal d’alliberar l’Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials.

S’ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l’organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82).

L’any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l’entitat en favor de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.

Fòrum Home i Evangeli

(Catalunya, 1985 – 1995)

Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.

Tenia una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista “Foc Nou”.

A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.

Forces Hidroelèctriques del Segre SA

(Catalunya, 1945 – 1985)

Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.

La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.

A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.

El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).

Folch i Folch, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 22 gener 1897 – 8 febrer 1985)

Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República.

Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938.

Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA

(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)

(FMGP)  Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.

Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.

El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.

El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Farreras i Duran, Francesc

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Fabregat i Arrufat, Ramon

(les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)

Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol.

S’exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes “Pont Blau” (1952-63) i “Xaloc” (des del 1964).

Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.