(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.
Folch i Gener, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Montblanc (bio)
Desllor -varis bio-
Bernat Desllor (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Pertanyia al seguici de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, quan aquest era procurador o lloctinent al Principat del rei Jaume I el Conqueridor. Possiblement és ell el que figura a les llistes d’afavorits pel rei Jaume amb donacions a València, a causa de la col·laboració prestada a la conquesta.
Guillem Desllor (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I de Catalunya. Aquest el recompensà amb donacions a Morvedre.
Guillem Desllor (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Sota el regnat de Jaume II el Just tingué un paper destacat entre els personatges als quals eren encomanats els fills del monarca. El 1315, impacient Jaume II per no tenir noves recents del viatge de Maria de Lausignan, amb la qual havia de casar-se, féu embarcar en una galera Guillem i el seu germà Simó, per tal que sortissin a l’encontre dels vaixells en què venia Maria.
Ramon Desllor (Montblanc, Conca de Barberà, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Obtingué donacions de recompensa a Albaida, Rugat i Carbonera.
Castellví i Ferran, Josep de
(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)
Escriptor i corregidor de Montblanc.
Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.
Palau i Ferré, Maties
(Montblanc, Conca de Barberà, 24 agost 1921 – 1 gener 2000)
Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona (1955-57). Després d’exposar a Madrid i a Londres rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París (1957-61)
Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà.
Arran d’un plet que tingué amb un marxant, del 1974 al 1985 va cremar tot allò que pintava en senyal de protesta, i fins el 1989 no permeté que es fes cap exposició amb la seva obra.
A partir del 1989 deixà de pintar amb oli i va començar a utilitzar la tinta xinesa, i va començar a exposar en galeries no comercials i en museus, així com una gira americana.
Ha estat sempre vinculat amb la defensa de la pau i la llibertat, i el seu compromís amb la humanitat féu que donés molts dels seus quadres per a projectes socials i culturals.
L’any 2001 s’obrí a Montblanc el Museu d’Art Palau Ferré.
Magrinyà, Salvador
(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó.
Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.
Llecha i Sans, Jaume
(Montblanc, Conca de Barberà, 12 febrer 1916 – Barcelona, 27 octubre 1970)
Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manén (1951).
Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc) que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven (1948).
Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
Iborra i Farré, Joan
(Montblanc, Conca de Barberà, 1907 – 1992)
Escriptor. Fundador i vice-president del Cercle Obrer Intel·lectual de Catalunya, col·laborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel”.
S’exilià a França el 1939, i en retornà el 1960.
Gaya i Cendra, Josep
(Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)
Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador.
Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913.
Fonoll, Reinard
(Anglaterra, segle XIV – Montblanc ?, Conca de Barberà, vers 1362)
(o Desfonoll) Mestre d’obres i picapedrer. Actiu a Catalunya des del 1331, on es casà i fins catalanitzà el seu nom. Fou l’introductor al país de les formes flamígeres, procedents d’Anglaterra i usades ací un quart de segle abans que a França i a Castella.
Hom ja el troba documentat en el contracte que féu amb Pere Alegre, abat de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat; d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sobre els altres operaris.
Acabà les obres del claustre de Santes Creus, enllestides en 1340, amb el refetor del monestir. És remarcable la fauna desacostumada a Catalunya que esculpí als relleus de les pilastres (en una de les quals feu el seu autoretrat) i, sobretot, el traçat flamiger de les claraboies dels arcs del claustre.
El 1359 i el 1362 treballava a Montblanc.
Folch i Folch, Josep
(Montblanc, Conca de Barberà, 22 gener 1897 – 8 febrer 1985)
Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República.
Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938.
Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.
Dades dels Països Catalans 