Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Corcelles -escultors-

3 Respostes

(França, segle XVIII – )

Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:

Bonaventura Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

Felip Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:

Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:

Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX)  Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.

Altres membres del llinatge foren:

Francesc Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Pessebrista. Actiu a Barcelona.

Manuel Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Entallador. Actiu a Barcelona.

Comte -compositors-

Deixa un comentari

Pere Antoni Comte  (Vic, Osona, segle XVIII – 1818)  Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.

Rafael Comte  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.

Comes i Codinac, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona fins al 1714, i des del 1717, a la de Cervera.

Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors.

Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.

Comelles i de Puig, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Comas -varis bio-

Deixa un comentari

Alfons Comas  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.

Bernat Comas  (Catalunya, segle XVIII)  Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.

Vicent Comas  (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894)  Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.

Coma i Puig, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Teòric musical. La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado (1766), és representativa de la teoria musical tradicional.

Coltellades, Tribunal de les

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, segle XIV – segle XVIII)

Cort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans.

L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències.

Equivalia al juí de prohoms de Barcelona.

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Coder, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Religiós. Era catedràtic de Sagrada Escriptura a la universitat de Barcelona.

És autor de diverses obres, entre elles les Ordinacions de la universitat barcelonina (1602), i la reforma del ritual de la diòcesi.