Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Guiu -varis bio-

Francesc Guiu  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.

Joan Guiu  (Barcelona, segle XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.

Josep Guiu  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

Pau Guiu  (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705)  Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.

Guitard, Rafael

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.

Guasch -varis bio-

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Grau -varis/es bio-

Ernesta Grau  (Barcelona, segle XIX)  Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.

Pere Grau  (Tarragona, segle XVI)  Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.

Ramon Grau  (Catalunya, segle XVIII)  Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.

Roser Grau  (Barcelona, 1926 – ? )  Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).

Granés, Bernat

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.

Gomila, Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.

És autor de diversos escrits piadosos.

Giralt -varis bio-

Bartomeu Giralt  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.

Joan Giralt  (Barcelona, 1772 – segle XIX)  Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l’Escola de Nobles Arts. S’inspirà sovint en temes històrics.

Gibert -varis bio-

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Generes -escultors-

Generes  (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)  Família de tallistes, iniciada per:

Joan Generes  (Manresa, Bages, segle XVII – 1684)  Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:

  • Josep Generes  (Manresa, Bages, segle XVII)  Tallista. Treballà des del 1641 en diversos retaules a Manresa i la seva rodalia. L’any 1670 intervingué, juntament amb Domènec Rovira i Joan Grau, en la construcció del d’Esparreguera.
  • Francesc Generes  (Catalunya, segle XVII)  Tallista. Autor d’un retaule a Gavà (1678). Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la creació a Barcelona d’un gremi que agrupés únicament els mestres d’aquest art.

Gelat, Francesc

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc.