Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Marsal -varis bio-

Anton Marsal  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.

Jacint Marsal  (Vic, Osona, segle XVIII)  Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).

Joan Marsal  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.

Llucià Marsal  (Vic, Osona, segle XVII)  Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.

Miquel Marsal  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII)  Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.

Marinel·lo, Llàtzer

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Músic i frare jerònim. Estudià a l’escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Era excel·lent intèrpret d’orgue i de fagot.

March, Ignasi

(Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)

Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador.

Mallol, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.

Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.

Maians, Francesc

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l’11 de setembre.

Empresonat als castells d’Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.

Llupià -llinatge-

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:

Llorac, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.

Llobet i Mas-Navarro, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal.

És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.

Llinàs, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)

Compositor. Era un dels seguidors de Josep Duran.

Llerins, Josep

(Catalunya, segle XVIII – Escaladei, Priorat, segle XVIII)

Monjo cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Scala Dei.

És autor d’algunes obres religioses.