(Barcelona, abans 1258 – 1714)

Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.

En temps de Jaume I (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.

Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.

Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.

A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II.

Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.