(Lleida, 1915 – 1917)
Organització juvenil. Fundada i dirigida per Humbert Torres i Alfred Peranya.
L’any 1917 s’unificà amb el Bloc Republicà Autonomista i formà el Partit Republicà Català. A l’inici de la II República s’integrà a l’Esquerra Comunista de Catalunya.
Nom del pla de l’Aigua (segle XIV – segle XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l’antic castell, a l’indret de l’antic Estudi General.
(Lleida, Segrià, segle XIV – segle XVIII)
Cort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans.
L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències.
Equivalia al juí de prohoms de Barcelona.
(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)
Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.
Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.
Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.
Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.
Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.
(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)
Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.
Fou la primera junta local del Principat, a l’inici de la guerra del Francès.
Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.
Nom romà de la ciutat, Ildirda sota els ibers.
Al segle I Sartori la va fer servir de base en la lluita contra Pompeu.
A la rodalia, durant la campanya d’Ilerda, Juli Cèsar va derrotar un exèrcit pompeià (49 aC).
(o Iltirta) Nom d’una ciutat ibèrica, que correspon a l’actual Lleida (ilergets).
(Lleida, Segrià, 7 octubre 1642)
Fet d’armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques.
L’exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Mothe.
Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.
(ant: la Pobla de Cappont) Antic raval de la ciutat, format a partir de la conquesta, a la segona meitat del segle XII, al marge esquerra del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb Vilanoveta pel pont de Sant Agustí.
Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l’Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat.
Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del segle XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna.
Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del segle XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont.
A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.
Dades dels Països Catalans 