(Catalunya, segle XVI – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVI)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver.
És autor d’un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums.
Marquina, Martí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVI
Marimon -varis bio-
Bernat de Marimon (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.
Joan de Marimon (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
Simó de Marimon (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.
Marimon, Francesc -varis-
Francesc Marimon (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742) Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.
Francesc de Marimon (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.
Margarit i de Vallseca, Pere de
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.
Margarit -varis bio-
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
Marcillo, Guerau
(Olot, Garrotxa, segle XVI)
Escriptor. Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Barcelona.
Féu comentaris en català a la Gramática de Nebrija, amb estudis especials sobre la prosòdia, publicats a Barcelona el 1640 i reeditats el 1700.
Mambla, Rafael
(Vic, Osona, segle XVI)
Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l’emperador Carles V.
Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)
(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)
“el Barbut” Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).
Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.
Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.
Fou el pare de:
- Blanca Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV) Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
- Lluís Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV – vers 1464) Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
- Martí Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV) Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:
Gaspar Maça de Liçana (País Valencià, segle XV) Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:
Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI) Fou el pare de:
Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:
Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:
Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666) Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.
Llull i de Sentmenat, Jerònima
(Catalunya, segle XVI)
Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.
Llull, Joan -varis-
Joan Llull (Catalunya, segle XIV – 1388/89) Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.
Joan Llull (Barcelona, segle XV – segle XVI) Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.
