Arxiu d'etiquetes: 1650

Vittoria i Gastaldo, Vicent

(Dénia, Marina Alta, 13 agost 1650 – Roma, Itàlia, 22 maig 1709)

Pintor, gravador i escriptor en italià. Fill d’un comerciant italià. Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana. A Roma assolí la canongia de la col·legiata de Xàtiva i retornà a València.

Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València. És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs (augustiniants de Morella).

Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice (1703), impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia, i Vita e miracoli dell’apostolo valenziano San Vincenzo Ferreri (1705).

Victòria i Gastaldo, Vicent

(Dénia, Marina Alta, 1650 – Roma, Itàlia, 1712)

Pintor i eclesiàstic. Assolí la dignitat de canonge. Fou protegit pel duc de Toscana. Conreà la pintura al fresc, d’inspiració religiosa.

Deixà inacabada una Historia de la pintura.

Togores i d’Olesa, Francesc de

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Sant Jordi, comtat de -Sardenya-

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.

Sant Esteve, baronia de

(Rosselló, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.

Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.

Roig, Joan Baptista

(València, segle XVII – 1650)

Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus.

Llar i Teixidor, Carles de

(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.

Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:

Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell  (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII)  Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.

Llanera, marquesat de

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.

Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.

Jordà, Jaume

(Alcoi, Alcoià, vers 1650 – València, 1722)

Historiador. Doctor en teologia. Agustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana.

Publicà una Regla de nuestro P. S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l’orde.

Cros, Pere Francesc

(Morella, Ports, segle XVII – València, 1650)

Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d’honor de la Inquisició.

Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia.