Arxiu d'etiquetes: 1650

Vittoria i Gastaldo, Vicent

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 13 agost 1650 – Roma, Itàlia, 22 maig 1709)

Pintor, gravador i escriptor en italià. Fill d’un comerciant italià. Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana. A Roma assolí la canongia de la col·legiata de Xàtiva i retornà a València.

Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València. És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs (augustiniants de Morella).

Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice (1703), impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia, i Vita e miracoli dell’apostolo valenziano San Vincenzo Ferreri (1705).

Victòria i Gastaldo, Vicent

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1650 – Roma, Itàlia, 1712)

Pintor i eclesiàstic. Assolí la dignitat de canonge. Fou protegit pel duc de Toscana. Conreà la pintura al fresc, d’inspiració religiosa.

Deixà inacabada una Historia de la pintura.

Togores i d’Olesa, Francesc de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Sant Jordi, comtat de -Sardenya-

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.

Sant Esteve, baronia de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.

Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.

Roig, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1650)

Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus.

Llar i Teixidor, Carles de

1 Resposta

(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.

Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:

Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell  (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII)  Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.

Llanera, marquesat de

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.

Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.

Jordà, Jaume

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, vers 1650 – València, 1722)

Historiador. Doctor en teologia. Agustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana.

Publicà una Regla de nuestro P. S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l’orde.

Cros, Pere Francesc

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XVII – València, 1650)

Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d’honor de la Inquisició.

Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia.