(Rosselló, segle XVIII)
Títol concedit el 1719 per Lluís XV de França a Esteve de Blanes i de Planque, i després passà al seu fill Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.
Millars, marquesat del
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1719
Mercader, marquesat de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1719 per l’emperador Carles III al noble valencià Josep de Mercader i Torán, president de la cambra de Nàpols.
Continua en la mateixa família.
Mascarell i Rubí, Vicent
(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)
Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.
Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).
Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí (València, 1661 – 1719) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.
Illa Rosa, marquesat de l’
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit sobre el 1719 per Felip V de Borbó a Josep Massons, natural de Càller, pel fet d’haver intentat el 1710 de recobrar l’illa de Sardenya per al rei.
Fauquet i Verde, Joan
(Énguera, Canal de Navarrés, 1658 – Elx, Baix Vinalopó, 1719)
Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l’església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681).
També dirigí la construcció de l’església de les Agustines d’Almansa.
Fabián y Fuero, Francisco
(Terzaga, Castella, 7 agost 1719 – Torrehermosa, Aragó, 3 agost 1801)
Eclesiàstic. D’orientació regalista, fou nomenat bisbe a Mèxic, on defensà Carles III de Borbó, quan decidí l’expulsió dels jesuïtes.
Nomenat arquebisbe de València (1773), protegí la Societat d’Amics del País i fomentà els avanços agrícoles i industrials.
La decisió de substituir les monges d’un convent per un grup d’ursulines franceses emigrades (1794) provocà un avalot popular anti francés, amb el suport del capità general duc de la Roca. Aquest aconseguí d’expulsar-lo de València i fer-lo renunciar a la seu arquebisbal.
Fou autor d’una Exhortación sobre los peligros de la Convención francesa (1793).
Castelnovo, comtat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Títol atorgat l’any 1719 per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb.
Capó i Martorell, Miquel
(Palma de Mallorca, segle XVII – 31 agost 1719)
Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713).
D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Pere d’Alagó, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer.
Fou succeït pel seu fill Pere Antoni Capó i Santandreu (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany. A la seva mort la impremta passà a Salvador Savall.
Caperó i Agramunt, Andreu
(Castelló de la Plana, 2 desembre 1645 – València, 10 març 1719)
Prelat. Ingressà al convent carmelità de Valdemoro (Castella). Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra (1686), assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde.
Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vice-canceller. Nomenat bisbe de Lugo per Felip V de Borbó (1714-17) i, posteriorment, de Terol, encara que no arribà a prendre’n possessió.
N’han estat publicats alguns sermons.
Bas i Galceran, Nicolau
(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – País Valencià, 1719)
Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).
Dades dels Països Catalans 