Arxiu d'etiquetes: 1713

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Vila, Llorenç

(País Valencià, 1683 – 1713)

Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.

Vergara i Bartual, Francesc

(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)

Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.

És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.

Torrella i Ballester, Joan

(Palma de Mallorca, segle XVII – vers 1713)

Historiador. És autor d’una crònica amb el curiós títol d’Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita.

Fou el pare d’Agustí Torrella i Trublols.

Llorenç, Tomàs

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.

Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova(València, 1713 – 1772)  Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.

Kane, camí d’en

(Ciutadella / Maó, Menorca)

Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.

Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.

Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.

Joan i Santacília, Jordi

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)

Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).

Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.

Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.

Díaz, Josep

(Peníscola, Baix Maestrat, 1713 – Ferrara, Itàlia, 1783)

Escriptor i jesuïta. L’expulsió de la Companyia de Jesús en temps de Carles III de Borbó malmeté la seva carrera literària.

Deixà escrites algunes tragèdies.

Burguès-Safortesa -llinatge-

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Beneito, Aureli

(Morella, Ports, 1713 – 1775)

Eclesiàstic. Excel·lí en l’ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics.

Dirigí l’edició de diversos llibres antics de caràcter religiós.