Arxiu d'etiquetes: 1589

Llupià, Francesc de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.

Gavaldà i Guasch, Francesc

Deixa un comentari

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1589 – València, 19 maig 1660)

Prelat. Pertanyia a l’orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants.

El 1651 fou elegit general de l’orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652).

Gabaldà, Josep

Deixa un comentari

(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)

Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.

És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.

Cansoles, Ferran de

Deixa un comentari

(Amusco, Castella, segle XVI – Mallorca, 1589)

Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540.

Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554).

Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l’any 1583.

Malón de Chaide, Pedro

Deixa un comentari

(Cascante, Navarra, vers 1530 – Barcelona, 1589)

Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona.

López -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume López  (Catalunya, 1616 – 1670)  Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.

Jeroni López  (Gandia, Safor, 1589 – 1658)  Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.

Llorenç López  (Alacant, 1680 – segle XVIII)  Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.

Manuel López  (Catalunya, segle XIX – 1905)  Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.

Miquel López  (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723)  Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).

Foixà i de Vilana, Martí Joan de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Maçanet. Nét de Berenguer de Foixà i de Bordils. Es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Es distingí en les guerres de l’emperador Carles I de Catalunya.

Fou el pare de:

Hug de Foixà i de Vilanova  (Catalunya, segle XVI – 1589)  Senyor de Maçanet i de Castellet de Cornet. Morí sense descendència, i heretà el seu germà Octavi.

Octavi de Foixà i de Vilanova  (Catalunya, segle XVI)  Abat de Sant Cugat del Vallès. Heretà del seu germà Hug les senyories de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fou fill natural seu:

Lluís de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1619)  Fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Féu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís i Ignasi de Foixà i de Comelles.

Alarcón, Francisco Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1589 – Còrdova, Andalusia, 1669)

Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d’Olivares l’envià el 1640 a Catalunya per supervisar les operacions de les tropes castellanes.

Magarola i Fernández, Miquel Joan de

(Barcelona, 1589 – 1653)

Polític. Ciutadà honrat (1613) i noble (1643).

Regent del Consell d’Aragó a Madrid, en ésser consultat per Olivares sobre el millor sistema de sotmetre els catalans als seus projectes, li desaconsellà l’aplicació de la violència.

Romangué en el seu càrrec durant la guerra dels Segadors.