Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Castre -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor:

Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (Ribagorça, abans 1275 – 1301)  Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonça Eiximenis d’Urrea. Alfons II de Catalunya li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller Maria Álvarez d’Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro.

Castellvell -varis bio-

1 Resposta

Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XIV)  Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell.

Berenguer de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. A requeriment d’Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l’aliança entre castellans i granadins.

Bernat de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

Galceran de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Participà (1323) en la campanya de Sardenya de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Ramon de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Castellvell, Pere de -varis-

5 Respostes

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I de Catalunya el premià amb donacions.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II el Just.

Castellvell, Guillem de -varis-

11 Respostes

Guillem (II) Bonfill de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.

Guillem (III) de Castellvell  (Catalunya, segle XI – 1126)  Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).

Guillem (V) de Castellvell  (Catalunya, segle XII – 1178)  Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228)  Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).

Guillem de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.

Castellolí -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Castellolí  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou cortesà de Jaume II de Catalunya. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l’assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.

Jofre de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Maimó de Castellolí  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d’Alfons II de Catalunya a les converses de pau de Brignoles (1291).

Ramon de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III de Catalunya durant la segona campanya del Rosselló, en 1344, per desposseir Jaume III de Mallorca.

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Castellnou -varis bio-

3 Respostes

Alfons de Castellnou  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d’aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

Artau de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà diverses vegades al consell i seguici d’aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d’ells és la infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Berenguer de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III de Catalunya, davant els temors d’una entrada bel·licosa des de Castella de l’exiliat infant Ferran (II) d’Aragó, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l’any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d’urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

Bernat de Castellnou  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el conqueridor. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d’Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

Dalmau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. És autor d’una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

Gilabert de Castellnou  (Rosselló, segle XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l’actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

Gombau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Castellnou  (Rosselló, segle XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

Guillem de Castellnou  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya, que l’envià com a procurador reial a la Vall d’Aran (1313), per reprendre’n la possessió després del tractat que havia clos un llarg període d’ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

Jaspert de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d’aquest llinatge.

Castellet -varis/es bio-

1 Resposta

Arnaua de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

Bernat Otger de Castellet  (Barcelona, segle XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

Carbonell de Castellet  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

Gilabert de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

Gonçal de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.

Jaspert de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

Jofre de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

Roland Bernat de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Romeu de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Castella, guerres contra -segles XIII a XV-

48 Respostes

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), guerra dels Dos Peres (1356-69) i guerra dels Infants d’Aragó (1429-45).