(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre’s la vila de Carinyena.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1363)
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València.
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials: Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà.
Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, al·legant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinat Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XV) Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)
Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), guerra dels Dos Peres (1356-69) i guerra dels Infants d’Aragó (1429-45).
(Campillo, Aragó, 27 març 1281)
Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.
Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).
(Borja, Aragó, 1190)
Acord entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
(Uncastillo, Aragó, 27 agost 1363)
Acord signat entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó.
Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarro-aragonesa del 1362.
Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà.
(Torrellas, Aragó, agost 1304)
Acord entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i l’infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella.
Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalano-aragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda.
(Toledo, Castella, 23 setembre 1436)
Tractat signat entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l’anomenada Guerra dels Infants d’Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella).
Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Noble. Era fill de Ramon de Santapau, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel.
Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 