Pallars, comtat de

(Catalunya, segle VIII – 1011)

Territori medieval, situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamicell.

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n’iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana.

Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se’n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits aquells anys per la cancelleria reial.

Als orígens del domini carolingi a la regió correspon la fundació o restauració dels monestirs de Gerri, en la vall de la Noguera Pallaresa, de Senterada, al Flamicell, i d’Alaó, a la Noguera Ribagorçana; i l’expedició d’un precepte de Carlemany atorgant el nou territori a la jurisdicció eclesiàstica dels bisbes d’Urgell.

En retirar-se Guillem I de Tolosa a la vida monàstica (vers 806) exerciren la jurisdicció comtal sobre Pallars-Ribagorça, successivament, Bigó de Tolosa (806-816) i Berenguer (816-835) que atorgaren preceptes per Alaó. Sembla, però, que vers el 833 el comte Galí II d’Aragó, Pallars i Ribagorça, on es mantingué fins vers el 848, que fou desposseït pel comte Frèdol I de Tolosa (848-vers 852), autor d’uns preceptes per Lavaix i Gerri.

Ramon I de Tolosa (vers 852-863), germà i successor de l’anterior, fou expulsat de Tolosa i probablement mort pel rebel Unifred, marquès de Gòtia, l’any 863. Tot seguit, però, es possessionà del comtat el seu fill Bernat II de Tolosa (863-vers 872), que, al seu torn, seria mort per Bernat III de Tolosa, dit Plantapilosa, nét de Guillem I de Tolosa.

La mort violenta de Bernat II de Tolosa portà una reacció en terres de Pallars-Ribagorça, on sorgí una dinastia independent de Tolosa, amb un comte, Ramon II de Pallars-Ribagorça, que potser era fill del comte Llop I de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.