Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Clariana -varis bio-

Deixa un comentari

Bartomeu de Clariana  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Combaté el 1285 la croada contra Catalunya per l’exèrcit que manava Felip III l’Ardit de França. Pel maig d’aquest any, Pere II el Gran l’envià amb forces per sostenir la defensa d’Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l’actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s’apoderaren de la plaça abans que hi arribés.

Estanislau Clariana  (Catalunya, segle XIX)  Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).

Guerau de Clariana  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l’illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.

Guillem de Clariana  (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Combaté al setge d’Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d’ambaixador d’Alfons III a Tunis.

Pere de Clariana  (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València. Els seus fets d’armes són citats a la Crònica o Llibre dels feits, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).

Ramon de Clariana  (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.

Cervià, Guerau de -varis-

Deixa un comentari

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d’anar amb Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Guerau de Cervià  (Catalunya ?, segle XIV)  Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove.

Cervera -varis/es bio-

10 Respostes

Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).

Aldonça de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.

Bernat de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

Eldiardis de Cervera  (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

Esclaramonda de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).

Gueraua de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.

Guillem Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.

Hug (I) de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.

Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).

Hug Ponç de Cervera *  Veure> Hug Ponç de Bas  (vescomte de Bas, 1178-1221).

Isarn de Cervera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

Jaume de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.

Joan Francesc Cervera  (València, segle XVI)  Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.

Pere Arnau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).

Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).

Sibil·la de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

Cervera, Ramon de -varis-

9 Respostes

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervera, Ponç de -varis-

1 Resposta

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d’Aurembiaix d’Urgell amb Pere de Portugal.

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició al rei Jaume I de Catalunya. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran.

Cervera, Pere de -varis-

Deixa un comentari

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Fill de Ponç de Bas i germà d’Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regent de Bas (Pere II de Bas).

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill d’Hug Ponç de Bas. Dit també de Serra, de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II).

Cervera, Guillem de -varis-

3 Respostes

Guillem de Cervera * Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera).

Guillem de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d’aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família.

Guillem (V) de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat.

Guillem (VI) de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Jaume II de Catalunya. Morí jove, segurament sense fills barons.

Cervelló -varis/es bio-

8 Respostes

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826)  Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

Cervelló, Hug de -varis-

2 Respostes

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle X – 1025/27)  Fill d’Assulf de Cervelló. Fou l’iniciador de la línia troncal de Cervelló i el primer a portar aquest cognom. Continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva d’Ènnec Bonfill, senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa i vicari de Miralles, besnebot del comte Guifré I de Barcelona. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills: Bonfill de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI), Alemany de Cervelló, Geribert de Cervelló (Catalunya, segle XI) i Humbert de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI).

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà de Guillem (II) de Cervelló. Col·laborà amb aquest en una intensa intervenció a la guerra civil d’Urgell, finada el 1260, on s’oposà a Jaume I de Catalunya.

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Es féu notar per la seva afecció a l’esperit cavalleresc tan estès a la seva època. A la darreria de juny de 1392 celebrà un combat singular amb Jaume Roger de Pallars, a Tortosa. El jutge de l’encontre fou el rei Joan I el Caçador.

Cervelló, Guillem de -varis-

12 Respostes

Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – 1227)  Fill de Guerau Alemany (V) de Cervelló. Obtingué del seu pare Cervelló, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademàger, Ferran, Aguiló i Roqueta. Es casà amb Elvira, filla de l’aragonès Ximeno de Artusela, i foren els pares de Guerau (VI) de Cervelló.

Guillem (II) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol i oncle de Felipa de Cervelló, de qui heretà les possessions. Era senyor de Querol i de Montagut. Fou una gran figura del regnat de Jaume I el Conqueridor, fundador de l’hospital d’Olesa o de Bonesvalls (hospital de Cervelló) i amic de sant Ramon de Penyafort. Dividí el patrimoni entre els seus fills Alemany i l’hereu Guerau (VII) de Cervelló.

Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Talavera. Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Bernat i de Guerau Alemany (IV). Participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria, el 1147. És considerat l’origen -no provat- dels Alemany de Bellpuig.

Guillem de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Arquebisbe de Càller. Tercer fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Fou el tutor del seu germà Berenguer Arnau (I), que heretà el patrimoni familiar, a la mort dels seus germans grans Guerau i Ramon.