Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Morvedre, capitulacions de -1348-

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, març 1348)

Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat.

Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles.

Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València.

Morvedre, batalla de -1412-

6 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 27 febrer 1412)

Fet d’armes entre les forces valencianes favorables a Jaume II d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran I d’Antequera.

Aquest assolí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià.

Morella, entrevista de -1414-

Deixa un comentari

(Morella, Ports, juliol 1414)

Conferència política entre Ferran I de Catalunya i el papa Benet XIII.

El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalano-aragonesos.

Morella, comtat de -1838-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX – )

Títol, concedit el 1838 a Ramon Cabrera i Grinyó pel pretendent Carles V, comte de Molina.

El pretendent Carles VII el suprimí el 1875, però Alfons XII li tornà a concedir aquell mateix any.

Continua en la mateixa família.

Morales i Soriano, Bernat

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1822 – el Cabanyal, València, 1898)

Pintor i escultor. Estudià farmàcia a Barcelona, on féu també la seva formació artística. La majoria dels seus temes eren d’inspiració religiosa.

Fou el pare de l’escriptor Bernat Morales i Sanmartín.

Montsó, Joan de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – 12 desembre 1412)

Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.

Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.

Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.

Montcada i de Benavides, Teresa I de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – 1756)

Marquesa de Leiva. Filla de Guillem Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses. Fou la darrera representant del llinatge dels Montcada als Països Catalans.

Aportà la seva copiosa herència i la del seu marit Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda als seus descendents.

Mira i Casterà, Joan Francesc

1 Resposta

(València, 3 desembre 1939 – )

Escriptor i antropòleg. Destacat defensor de la identitat cultural dels Països Catalans. Catedràtic de grec a l’Institut d’Ensenyament Mitjà (1965), es doctorà l’any 1972. Dedicat sobretot a l’estudi de l’antropologia social, s’ha centrat en el canvi social que ha tingut lloc a la ruralia valenciana.

Ha publicat assaigs com Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Som, Llengua i literatura (1974), Crítica de la nació pura (premi Joan Fuster 1984) i Cultures, llengües, nacions (1990). Ha escrit també algunes novel·les, com Els cucs de seda (1974, premi Andròmina), Els bous de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983) i Els treballs perduts (1989), i és col·laborador habitual del setmanari “El Temps”.

El 1990 li va ésser concedida la Creu de Sant Jordi i el 1992 va ésser nomenat president d’Acció Cultural del País Valencià.

Mesquida i Amengual, Biel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 9 gener 1947 – )

Escriptor. Es donà a conèixer el 1975 en guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L’adolescent de sal.

Activista dels drets dels homosexuals (El bell país on els homes desitgen els homes, 1985), té una clara voluntat d’agitació cultural: Puta-Marés (1977), Self-Service (1977, amb Quim Monzó), Dol (1990), Excelsior (1998) i Vertígens (1999).

L’any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Merelo i Sayró, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1803 – Madrid, 1850)

Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).

Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.

Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.