(Barcelona, 27 novembre 1834 – 29 octubre 1891)

Metge i polític. Escriptor brillant, es dedicà a estudis històrics, literaris i polítics. A Madrid, on es doctorà, fou redactor de la “República Ibérica” (1869-70); també col·laborà a “La Renaixensa”, “La Il·lustració Catalana”, “Revista de Girona”, “La Publicidad”, “El Federalista” i “L’Arch de Sant Martí”.

Podent ser Estat lliure, per què voler ser províncies uniformades i centralitzades, ni departaments centralitzats i uniformats?. Catalans lliures, autònoms, confederats amb pactes lliures o amb senzills tractats d’aliança, Llibertat i fraternitat, res de vassallatge, ni de subjecció: independència i amistat de germans. (Josep-Narcís Roca i Farreras, 1886)

Fou el primer a teoritzar el fet català des d’un plantejament nacionalista i d’esquerra, precursor de la línia del Dr. Martí i Julià, per tal de vincular el catalanisme no conservador amb l’ala més irreductiblement socialista del federalisme republicà.

És autor de Genealogia i gestes de Wifred lo Pilós (1880), La factible Diputació general de Catalunya i Els pahers y primitius Consellers de Barcelona.