Arxiu d'etiquetes: hel·lenistes

Vila, Antoni

(Santpedor, Bages, 1747 – Ferrara, Itàlia, 1820)

Hel·lenista. Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al col·legi de l’orde de Gandia. L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat.

Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues.

Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic.

Segalà i Estalella, Lluís

(Barcelona, 21 juny 1873 – 17 març 1938)

Hel·lenista. Germà de Josep i de Manuel. Exercí la càtedra d’història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

D’entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d’Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada.

Ribera, Ramon

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1781 – Barcelona, 1846)

Hel·lenista. Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798.

Ensenyà a Solsona i al nou col·legi de Sant Antoni Abat de Barcelona (1815-33), on fundà una càtedra de grec molt notable i concorreguda; dirigí els “Ejercicios pio-literarios” (1817-33), on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris.

Tingué molts càrrecs dins l’orde. El 1833 fou nomenat rector del col·legi de Santa Anna de Mataró. Aquí publicà una notable Acadèmia literària (1834).

És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues.

Pau, Jeroni

(Barcelona, segle XV – 1497)

Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit.

Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II.

Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d’Espanya.

Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques.

Móra i de Casanova, Josep

(Màlaga, Andalusia, 1806 – Barcelona, 1848)

Filòleg i hel·lenista.

Advocat, el 1844 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848.

Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató (1844, publicat després a “La Abeja”) i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques.

Miralles i Solà, Carles

(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)

Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.

Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres.

Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.

Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra.

El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.

Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.

Hortolà, Cosme Damià

(Perpinyà, 1493 – Vilabertran, Alt Empordà, 3 febrer 1568)

Teòleg, hel·lenista i hebraista. Format a Girona, Alcalá de Henares, París i Bolonya, on es doctorà en teologia i en dret canònic (1528).

Retornat a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, va ésser catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector de la Universitat de Barcelona, de la qual es considerat el restaurador.

El 1560 assistí al concili de Trent, i en tornar, es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat.

Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits.

Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).

Escobar, Francesc

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1558)

Preceptista i hel·lenista. Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona.

Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545. Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia, expurgats (1557), i la Sintaxi, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al segle XVIII.

Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus, i els Progymnasmata, d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits, refosos més tard per un deixeble seu, l’humanista sevillà Juan de Mallara (1567).

Deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d’Aristòtil.

Berenguer i Amenós, Jaume

(Belltall, Conca de Barberà, 10 abril 1915 – Barcelona, 6 gener 1974)

Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge.

És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942).

Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d’obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà.

Balasch i Recort, Manuel

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)

Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.

Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.